Joan Maragall i la Narrativa Modernista Catalana: Anàlisi i Obra

Joan Maragall: El Poeta Clau del Modernisme Català

Joan Maragall és considerat el poeta més important del Modernisme i, majoritàriament, el primer gran poeta del segle XX. A més de ser un intel·lectual compromès, representa la síntesi dels corrents i les influències d'aquest moviment. Maragall fou poeta, assagista, periodista i advocat. Nascut a Barcelona, aviat es desvinculà de la vida d'oficina que li pertocava com a fill d'un industrial i va optar per estudiar a la Universitat de Barcelona.

Posseïa una àmplia cultura i dominava diverses llengües (alemany, anglès, italià, francès, castellà), i tenia coneixements de música. Va publicar en diversos diaris i revistes com el Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya i L'Avenç, i va traduir autors i filòsofs importants com Goethe, Novalis i Nietzsche. Fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Mestre en Gai Saber i president de l'Ateneu Barcelonès.

La Teoria de la Paraula Viva en l'Obra de Maragall

Maragall va mostrar el seu talent per la literatura creant noves composicions, però també teoritzant sobre el poder de la paraula en obres com Elogi de la paraula i Elogi de la poesia. Per a ell, el poeta és un ésser privilegiat que ha de deixar brollar les paraules de manera natural i espontània. Les paraules són sagrades perquè representen la veritat d'unes lleis divines universals, una idea que ell va anomenar la «teoria de la paraula viva».

Temàtiques de la Poesia de Joan Maragall

La poesia de Maragall s'agrupa en els següents blocs temàtics:

• Poesia decadentista: Caracteritzada per l'expressió d'estats d'ànim com la malenconia i la tristesa; exalça la mort i el mal com a realitats belles.
• Poesia vitalista: Poesia optimista que exhorta a viure la vida en plenitud, entenent la vida com a bellesa i tragèdia. El poema Excelsior n'és un bon exemple.
• Poesia naturista: La natura i el paisatge són sempre un pretext per suggerir sentiments i emocions personals. Al poema La fageda d'en Jordà, l'autor expressa la seva fascinació.
• Poesia nacionalista: Cinc poemes sobre alguns mites i llegendes que contribueixen a definir les característiques nacionals catalanes. El comte Arnau és una mostra clara de les influències de Nietzsche (la teoria del superhome).

Obra Poètica de Maragall: Llibres i Poemes Destacats

Per concloure, l'obra poètica de Maragall consta de cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències. Tots publicats entre 1895 i 1911. Entre els poemes més destacats, a més dels ja esmentats, cal recordar: Oda infinita, La vaca cega, Oda a Espanya i Cant espiritual.

La Narrativa Modernista Catalana: Evolució i Característiques

L'aparició del Modernisme (1892) no va suposar en un primer moment cap innovació en el camp de la narrativa. Així, veiem com el final del segle XIX continua amb els models naturalistes, que ja havien entrat en crisi a Europa. De fet, els modernistes van adoptar com un dels trets bàsics de la seva novel·lística la idea típicament naturalista que el medi exerceix una gran influència sobre els personatges que hi lluiten. Ara bé: no tingueren en compte les lleis de l'herència com a determinants de la conducta dels personatges.

Temes i Conflictes en la Novel·la Modernista

D'altra banda, van introduir el tema de les tensions i conflictes entre l'intel·lectual o l'artista i la societat, tensions representades pels binomis personatge-ambient, home-món o individu-massa. El triomf final de l'artista havia de portar a l'aparició d'una Catalunya moderna, comparable als pobles europeus.

Cronologia de la Narrativa Modernista: Obres Clau

D'aquesta manera, l'etapa de narrativa modernista comença el 1901 amb la publicació d'Els sots feréstecs de Raimon Caselles (considerada la primera novel·la modernista). Aquesta etapa acaba el 1912, any de la publicació de la novel·la La vida i la mort d'En Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès i de la consolidació del Noucentisme, que va suposar la marginació dels intel·lectuals modernistes i el bandejament del gènere novel·lístic.