Joan Maragall i l'Oda a Espanya: Anàlisi i Context Històric

Joan Maragall: Poeta del Modernisme Català

Joan Maragall (Barcelona, 10/10/1860 - 20/12/1911) va ser un poeta i escriptor català, figura destacada de la poesia modernista del canvi del segle XIX al XX.

Va estudiar dret després d’haver acabat el batxillerat i haver treballat amb els seus pares en una empresa familiar. Va ser membre de la intel·lectualitat culta de Barcelona de la Renaixença, i va arribar a desenvolupar la seva teoria de la paraula viva. Va treballar com a periodista al Diari de Barcelona i a La Veu de Catalunya. El poema que analitzarem és “Oda a Espanya”. Joan Maragall l’escriu l’any 1898, i forma part d’una secció anomenada “Els tres cants de guerra” publicada al llibre “Visions i cants” l’any 1900. Aquest poema és regeneracionista. Aquest poema és fruit del posicionament de Joan Maragall davant la crisi colonial que va portar l’Estat Espanyol a la guerra de Cuba. Maragall es converteix en el portaveu dels sentiments catalanistes del poble català. Tot el poema està replantejat com un diàleg polític i emocional entre Catalunya i Espanya. De fet, el poeta fa un monòleg, servint-se de preguntes retòriques.

Estructura i Temàtica de l'Oda a Espanya

El poema s’estructura en vuit estrofes de sis versos de metre divers: quatre decasíl·labs (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl·labs (el quart i el sisè) sense una rima regular, i només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima. El tema són les sempre conflictives relacions entre el catalanisme i una idea determinada d’Espanya, una Espanya que impedeix la modernització de Catalunya i que s’ha de regenerar des d’aquesta.

Anàlisi per Parts del Poema

El poema es pot estructurar en tres parts:

1. Primera part: Comprèn només la primera estrofa, on el poeta li anuncia a Espanya que li parlarà en la seva llengua, el català.
2. Segona part: Comprèn de l'estrofa 2 fins a la 6, on critica aspectes negatius d’Espanya.
3. Tercera part: Comprèn de l'estrofa 7 a la 8. Aquesta darrera part fa la funció de conclusió per al poema.

Profunditzant en l'Anàlisi

Si profunditzem més en l’anàlisi de cada part i de les seves corresponents estrofes, podem trobar que:

• A la primera part el poeta es dirigeix a Espanya d’una manera directa i en segona persona. Parla sense complexos, de tu a tu. “Escolta Espanya”. Maragall es presenta com un fill d’aquesta Espanya a la qual s’adreça, però li deixa clar que no li parlarà cap altra llengua que la seva. S’identifica el caràcter castellà amb l’esperit espanyol. Per al poeta Espanya és una altra cosa, té un concepte d’ella més obert, més participatiu.
• En la segona part el poeta fa crítica d’alguns aspectes de l’Espanya de la restauració, aspectes que ell considera negatius. A la segona estrofa fa entendre a Espanya que aquestes ganes de trobar la glòria han portat la tristor per culpa de la mort de moltes persones.