Joanot Martorell i la seva Influència en la Literatura Catalana
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,46 KB
Joanot Martorell
Va néixer a València al 1410 i va morir al 1465. Era de la noblesa mitjana i un cavaller respectat pel seu mestratge en l’exercici de les armes. Era un gran lector i estava molt ben informat dels esdeveniments de l’època. Va abocar un toc alegre i divertit a la seva obra, introduint-hi humor, ironia i caricatura en les novel·les de cavallers. És l’autor de la novel·la més important de tota la història de la literatura catalana. Anys més tard, el Quixot es mofava i ridiculitzava les novel·les cavalleresques (Miguel de Cervantes).
Curial e Güelfa
És una història d'amor i d'armes. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'uns orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l'honor que pertoquen a un cavaller. Curial es cansa, és ferit, guanya perquè és més hàbil, calcula els cops, observa en els primers moments del combat la tècnica del seu adversari i obra en conseqüència.
L’Europa Medieval
Va ser una època dura, amb conflictes interns i externs, amb misèria i pobresa. Una diversió de l’època va ser la literatura popular (cançons de bressol, faules, llegendes...) que es transmetien oralment. Els joglars eren els que transmetien les faules, poesies, llegendes i les notícies de poble en poble, ja que eren independents. La diversió s’associava a la idea del pecat (riure era pecat, l’home estava condemnat per Déu, pels seus pecats, al treball...).
Poesia Trobadoresca i Goliards
En ambients aristocràtics, existia la poesia trobadoresca (poesia acompanyada de música i escrita en occità). En ambients populars, els estudiants i exestudiants van crear una sèrie de gèneres literaris, alguns dels quals podien estroncar amb la literatura clàssica llatina i grega.
Goliards (vagants): persones que havien deixat de ser monjos. Es dedicaven a cantar i recitar poemes en llatí i en llengües vulgars. Vivien d'almoina. Havien penjat els hàbits i erraven pel món, cosa que feia que estiguessin en enemistat amb l’església. Es mofaven de les coses més santes i del que formava la cultura oficial. El seu estil de vida era la vagància. Van ser els creadors dels llibres de cavalleries (literatura popular i culta). La novel·la de cavalleries catalana era la més moderna d’Europa al segle XV.