Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Anàlisi de la Novel·la Moderna

2.4. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
L'autor de la novel·la Tirant lo Blanc és Joanot Martorell, nascut a València en una família de la noblesa mitjana. Fou un cavaller que es veié involucrat en conflictes cavallerescos, com el plet que l'enfronta amb Joan de Monpalau, a qui acusà d'haver deshonrat la seua germana Damiata i d'haver incomplit la promesa de matrimoni que li havia fet. Aquest duel portà Martorell a Londres per demanar al rei d'Anglaterra que hi fera de jutge; finalment, Monpalau no comparegué i la demanda es resolgué amb una indemnització econòmica. Joanot Martorell escrigué la novel·la Tirant lo Blanc entre 1460 i 1468, any de la mort de l'autor, per la qual cosa el llibre restà inacabat. El manuscrit de Martorell passà a Galba com a pagament dels diners que li devia. Galba acabà la novel·la i la féu imprimir a València en 1490. En el Tirant lo Blanc es combinen tres plans: el cavalleresc (on abunden els torneigs i les accions militars), l'històric (referències a la realitat immediata de l'època i a personatges històrics) i el realista (constitueix una mostra de la realitat quotidiana del segle XV). Es tracta d'una novel·la complexa. Es pot considerar una novel·la moderna; Miguel de Cervantes ja ho reconogué en El Quijote. Joanot Martorell també escrigué nombroses lletres de batalla i un relat inacabat titulat Guillem de Varoic (és una adaptació d'una narració anglonormada del segle XIII que apareix en els primers capítols de Tirant lo Blanc). Podem dir que Tirant lo Blanc, junt amb Curial e Güelfa, trenca amb els vells clixés de les novel·les de cavalleries i representa el naixement de la novel·la moderna.

Els Personatges i l'Estil
Els personatges són moderns perquè presenten una psicologia complexa; semblen reals, evolucionen al llarg de la novel·la. En la prosa del Tirant es combinen dos estils ben diferents: un estil culte, que reflecteix la manera d'expressar-se de la noblesa del segle XV, i un estil col·loquial ric en exclamacions, jocs de paraules i refranys, que acoloreixen el diàleg àgil i ple de vivesa dels personatges. Un aspecte ben original del Tirant és l'erotisme sense embuts ni prejudicis.

El Tema, l'Estructura i l'Argument del TirantTirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, per la qual cosa esdevé hereu al tron. L'acció es distribueix com pots veure:

• Part anglesa: Narra les aventures de l'ermità Guillem de Varoic, que venç els sarraïns i allibera Anglaterra. Anant de camí cap a les festes de casament d'Anglaterra, Tirant s'adorm dalt del cavall i quan es desperta es troba amb Guillem de Varoic, que l'alliçona sobre la cavalleria. A la cort, el rei nomena Tirant cavaller i aquest participa en diversos combats amb èxit. Acabades les festes, Tirant visita l'ermità i Diafebus, cosí de Tirant, li explica com havia aconseguit Tirant ser el millor cavaller.
• A Sicília i Rodes: En assabentar-se Tirant que l'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip, fill del rei de França. A Sicília, Felip s'enamora de la princesa Ricomana. Mentrestant, Tirant allibera Rodes i, després, marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicília, Tirant ajuda l'infant Felip en el casament amb la princesa Ricomana.
• A l'Imperi grec: Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs. L'emperador el fa capità general i Tirant guanya totes les batalles. Abunden les escenes referents a l'enamorament de Tirant i la princesa Carmesina. Tirant ha de superar un munt d'obstacles, i finalment les intrigues de la Viuda Reposada i les circumstàncies polítiques fan que Tirant i Plaerdemavida es trobin embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del nord d'Àfrica.
• Al nord d'Àfrica: Tirant és empresonat i, posteriorment, alliberat per tal de lluitar contra els turcs. Guanya fama militar i converteix al cristianisme diversos regnes del nord d'Àfrica. Finalment, retorna a Constantinoble.
• De nou a l'Imperi grec: Tirant allibera l'imperi de l'amenaça dels turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l'imperi. Tirant emmalalteix i mor després de fer testament. Carmesina també mor pel dolor que li causa la mort del seu marit. L'emperador mor per la pèrdua de la filla. A la fi, Hipòlit, l'escuder de Tirant, es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.