El joc i la seva importància en el desenvolupament infantil

FORMACIÓ

Amb una formació i coneixements previs del funcionament i metodologia dels espais. Cursos d’especialització de Snoezelen per a professionals de diferents àrees. (Psicòlegs, Educadors socials, Treballadors socials, Terapeutes ocupacionals, Fisioterapeutes, Professors de primària i infantil.)

EL JOC

QUÈ ÉS? (Benítez) Activitat natural, lliure i espontània. Té un caràcter universal. En E.I. el joc és important perquè és el seu llenguatge principal. Es comuniquen a través del joc, que sempre té sentit segons les experiències i particularitats dels nens.

TIPUS

Segons Russel, el joc és la base existencial de la infància, una manifestació de la vida que s’adapta a la “immaduresa” del nen:

• Joc configuratiu: La tendència a la configuració la projecta el nen en tots els jocs, de tal forma que l’obra resultant depèn més del plaer derivat de l’activitat que de la intenció planejada i intencional de configurar quelcom concret.
• Joc d’entrega: El joc infantil és producte d’una tendència configuradora, sinó que també d’entrega de les condicions del material. Hi ha una relació variable entre configuració i entrega. (Joc de la pilota infant veu com l’objecte condiciona la seva forma de jugar i acaba d’introduir la configuració.)
• Joc de representació de personatges: representa a un personatge, animal o persona humana, prenent com a nucli configuratiu aquelles qualitats del personatge que més li han cridat l’atenció. S’esquematitza el personatge amb un breu nombre de qualitats: lleó (rugir). En la representació de personatges es produeix l’assimilació dels mateixos i viure la vida del personatge representat, obviant la pròpia.
• Joc reglat: L’acció configuradora i el desenvolupament de l’activitat es porten a terme en el marc d’unes regles/normes, que limiten d’alguna manera l’acció, però que no impedeix l’originalitat i la llibertat del jo.

Segons Piaget, hi ha establerta una seqüència comú en el desenvolupament dels comportaments del joc, acumulativa i jerarquitzada, on el símbol reemplaça progressivament a l’exercici i després la regla substitueix al símbol sense deixar de banda incloure l’exercici simple:

• Joc d’exercici: Són característics del període sensorio-motor (0-2 anys). Els infants repeteixen tota classe de moviments i gestos, que serveixen per consolidar el que ja tenen adquirit.
• Joc simbòlic: Són característics de l’etapa preconceptual (2-4 anys). Representació d’un objecte per un altre. El llenguatge ajudarà. Un canvi important és la possibilitat dels jocs de ficció.
• Jocs de construcció o muntatge: Marquen una posició intermèdia, el pont de transició entre els diferents nivells de joc i les conductes adaptades. Quan està suficientment coordinat, l’infant es proposa immediatament una finalitat, una tasca precisa. El joc es converteix en una espècie de muntatge d’elements que prenen formes diverses.
• El joc de regles: Apareix entre els 4 i 7 anys. El seu inici depèn del mitjà, dels models que té. La presència de germans grans i l’assistència a classe faciliten la sensibilització del nen en aquest tipus. És l’activitat lúdica pròpia de l’ésser socialitzat. Els jocs més aconsellables per educació infantil són aquells com el joc simbòlic, que comporten una sèrie de beneficis caps els infants com són: la comprensió de l’entorn, la pràctica de rol, potenciar la imaginació, la creativitat, fomentar el llenguatge, les emocions i aprendre a prendre decisions personals i en grup. El joc de regles es complicat de traslladar a E.I. segons quin tipus de normes s’imposa i la dinàmica en la que es treballa.