El Joc Infantil: Teories i Desenvolupament

Què és el Joc?

Joc: fet universal, lliure, espontani i voluntari que proporciona plaer. Implica acció, participació i socialització. És innat i essencial per al descobriment i construcció personal de l'infant.

Tipus de Joc

Joc en Animals

Voluntari, més comú en cries. Joc motriu amb relacions socials (jerarquia, territori). Desenvolupament motriu, cognitiu i psicològic, proporciona plaer.

Joc en Nens

Voluntari, més comú en els petits. Joc motriu amb evolució social (de l'egocentrisme a la convivència). Desenvolupament cognitiu i psicològic, proporciona plaer.

Diferències

En infants, l'aprenentatge és més complex per la interiorització de regles i normes culturals. Gran varietat: motor, simbòlic, de regles. Capacitat de crear.

Teories del Joc

Teoria de Claparède

Jugar és una actitud, una interacció amb l'entorn. Depèn de factors interns, la fantasia, la imaginació i la creació són claus.

Teoria de Freud

Inconscient: joc i somnis expressen necessitats i desitjos. Psicoanàlisi: el joc mostra la realitat interna i experiències de vida. Mitjà per expressar angoixes i traumes.

Teoria de Piaget

Basada en el coneixement. El joc és la interacció amb una realitat desconeguda. 4 estadis:

• Sensoriomotor 0-2 (Funcional o d'exercici/construcció)
• Preoperacional 2-6 (Simbòlic/construcció)
• Operacional Concret 6-12 (Reglat/construcció)
• Operacional Formal +12 (Reglat/construcció)

3 funcions de desenvolupament: Organització, Adaptació (assimilació i acomodació), Equilibri.

Teoria de Vygotsky

Els adults transmeten cultura als nens mitjançant la socialització. El joc és el mitjà de socialització i transmissió de cultures, aprenent valors i detalls de la vida quotidiana.