El Joc Infantil: ZDP, Tipus i Característiques Essencials

La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP)

El concepte de la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), proposat per Vygotsky, es defineix com la distància entre dos nivells de desenvolupament:

• Nivell Real de Desenvolupament (Zona de Desenvolupament Real): La persona és capaç de resoldre el problema sense cap ajuda.
• Nivell de Desenvolupament Potencial (Zona de Desenvolupament Potencial): La persona és capaç de resoldre el problema amb l’ajuda d’una persona més capaç (mediació).

En definitiva, la ZDP és la distància que l’infant ha de recórrer entre el que sap fer de manera autònoma i el que pot aprendre amb els recursos o el suport necessaris.

El Joc i la creació de la ZDP

Es considera que el joc crea contínuament zones de desenvolupament pròxim, ja que genera situacions o reptes superiors a les capacitats actuals dels infants. Això estimula l'adquisició d'habilitats, capacitats i aprenentatges, tant amb ajuda com sense.

Tipus de Joc segons l'Estadi Evolutiu

Joc Funcional o d'Exercici

Repetició d’una acció una i altra vegada, pel plaer de fer-la. Es correspon amb l'Estadi Sensoriomotriu.

Joc Simbòlic

Representació de situacions, objectes i personatges que no hi són presents (fer veure, imaginar). Es correspon amb l'Estadi Preoperacional.

Joc de Regles

Jocs en què s’estableixen normes per regular la intervenció dels participants i aconseguir l’objectiu. Es correspon amb l'Estadi Operacional Concret i Formal.

Joc de Construcció

Manipulació i combinació de diferents peces amb la finalitat de realitzar construccions que evolucionen en complexitat. Aquest tipus de joc es desenvolupa de forma paral·lela a la resta de jocs.

Definició i Funció del Joc Infantil

El joc és una activitat fonamental de l’infant, que es dóna de forma innata, lliure i plaent, en un espai i un temps determinat. Aquesta activitat afavoreix el desenvolupament integral de capacitats: motores, cognitives, afectives i socials.

Característiques Essencials del Joc

• És autotèlic (té una finalitat en si mateix).
• És lliure i espontani.
• Implica activitat física o mental.
• Es desenvolupa en una realitat fictícia.
• Se centra en un espai i un temps concrets.
• És universal i innat.
• És una font de satisfacció.
• És una activitat inherent a la infància.
• Potencia el desenvolupament integral.
• Permet a l’infant afirmar-se.
• És un procés socialitzador.
• Té una funció compensadora, integradora i rehabilitadora.
• Els objectes no són imprescindibles; per tant, la joguina no és indispensable.
• Té caràcter incert (el resultat no està predeterminat).