Jocs Olímpics Antics: Origen, Mites i Arquitectura Grega

Jocs Olímpics Antics: Importància i Celebració

Els Jocs Olímpics tenien la mateixa importància que les lletres i la música. Els nois de 12 anys eren confiats a un preparador físic que els instruïa al gimnàs i la palestra. Cada ciutat celebrava les seves competicions i d'aquestes sortien seleccionats els millors atletes que després representaven la seva polis als JJOO. El Santuari d'Olimpia és un complex religiós, cívic i esportiu.

Origen del Mite: Pèlops i Hipodàmia

Hi havia un heroi anomenat Pèlops, que va ser expulsat de la seva terra i va arribar a un lloc proper a Olímpia, on regnava Enòman. Aquest tenia una filla anomenada Hipodàmia, la qual no volia casar perquè l'oracle va dir que el seu gendre el mataria. Però era tan bella que anualment centenars de pretendents arribaven a la regió.

Pèlops va arribar i es va enamorar d'Hipodàmia. Com a repte, Enòman va dir a Pèlops que si el guanyava en una carrera de carros es podia casar amb la seva filla; sinó, li tallarien el cap. Enòman tenia uns cavalls molt bons que eren d'Ares, i Hipodàmia, per tal de salvar el seu estimat, va amañar la carrera perquè el mecànic d'Enòman li canviés les rodes de ferro per cera. Això va fer que Enòman caigués del seu carro i fos atropellat i mort per Pèlops, tal com va dir l'oracle.

Es van instaurar els primers JJOO l'any 776 a.C. en record d'Enòman. Se celebraven cada 4 anys i, mentre es duien a terme, hi havia una treva sagrada. Únicament podien participar homes grecs lliures i no culpables de cap crim ni maledicció religiosa.

Estructura dels Jocs Olímpics

• 1. Inauguració: Jurament dels atletes.
• 2. Primer dia: Cerimònia religiosa i actes culturals.
• 3. Durant 5 dies: Proves esportives.
• 4. Últim dia: Cloenda, coronació al temple de Zeus i celebració amb menjar i balls als banquets.

Es premiava el 1r amb una branca d'oliva i cintes de llana. Els noms dels guanyadors eren escrits a Olímpia i se'ls feien estàtues al Santuari. Els atenesos rebien manutenció de per vida i no pagaven impostos.

Ordres Arquitectònics de l'Antiga Grècia

L'Ordre Dòric

Va ser creat pels doris de l'antiga Grècia. Les columnes dòriques presenten cossos robustos, més amples a la part inferior i superfícies planes amb un tros quadrat anomenat àbac que connecta el capitell amb l'edifici. Les columnes dòriques es consideren l'estil més masculí i apareixen tradicionalment en edificis públics.

L'Ordre Jònic

Les columnes jòniques decoratives, originalment dissenyades pels jonis de l'antiga Grècia, es consideren el tipus de pilar més femení. Tradicionalment, tenen molt ús en interiors o apareixen en edificis petits a causa del seu eix llarg i fi i el seu capitell decoratiu. El capitell presenta dues volutes (formes espirals que s'assemblen a pergamins) a cada costat de l'eix.

L'Ordre Corinti

Els pilars corintis són l'estil de columna més elaborat creat pels antics grecs. Aquestes columnes solen presentar un eix molt fi i aflautat i un capitell tallat amb fulles en el disseny d'acant (una planta card de la Mediterrània). Igual que l'estil jònic, les columnes corínties inclouen una base decorativa.

Les Guerres Mèdiques (492 a.C. - 449 a.C.)

Són les guerres que van enfrontar grecs i perses (anomenats medos per Grècia) des del 492 a.C. fins al 449 a.C. La causa de la guerra és l'expansionisme persa, que feia perillar el domini marítim comercial grec al Mar Egeu. Alguns veuen aquesta guerra com la disputa entre la democràcia occidental i el despotisme oriental.

Primera Guerra Mèdica

Ciro el Gran de Pèrsia havia sotmès les ciutats jòniques de l'Àsia Menor (Turquia). Aquestes ciutats, liderades per Milet, es van revoltar contra els tirans perses el 499 aC. És llavors que el nou rei persa, Darío, decideix castigar Atenes per haver donat suport a l'aixecament.

L'exèrcit persa, dirigit per Artafernes, va desembarcar a la badia de Marató, però les forces atenenques de Milcíades aconsegueixen derrotar-los. És llavors que el soldat Filípides va córrer de Marató a Atenes comunicant la victòria.

Segona Guerra Mèdica

El rei persa Jerjes (fill de Darío) va creuar l'Hel·lespont i va vèncer a Leònides al Pas de les Termòpiles, i va incendiar Atenes; però va ser derrotat per Temístocles a Salamina, Platea i Micala. Les tropes perses es van retirar.

Tercera Guerra Mèdica

Aquesta guerra es va desenvolupar a l'Àsia Menor. Els grecs van enviar forces al comandament de Cimó (fill de Milcíades). Aquest va vèncer els perses a la batalla d'Eurimedont (468 aC).

La guerra va acabar amb la signatura de la Pau de Cal·lies o Pau de Cimó (449 aC).