John Dewey: Biografia, Idees i Escola Nova

John Dewey i l'Educació Progressista

John Dewey és un dels grans teòrics del moviment de renovació de l'educació contemporània i l'educació progressista. És important parlar de l'escola nova, ja que va ser un moviment que va sorgir a finals del segle XIX i que criticava l'escola tradicional: competència entre els alumnes, autoritarisme del mestre, etc. Aquest autor es considera precursor del moviment de Tolstoi, encara que té com a referent les idees pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi i Fröbel, i es basarà en ell per crear l'educació progressiva, la qual plantejava una reforma social per canviar les limitacions de la democràcia i l'economia del moment. Algunes de les obres que anomenarem no només parlen del que és l'educació ideal per a Dewey, sinó que també defensa l'educació com una reforma social: Democràcia i educació, Escola i societat, El nen i el programa escolar.

Idees Principals de Dewey

• Condicions per a un bon aprenentatge: experiències, individualitat, llibertat, informalitat, aprenentatge autodirigit, etc.
• Disseny d'un programa educatiu: basat en ocupacions.
• Els professors han de desenvolupar un programa amb continguts concrets i les matèries s'han d'interrelacionar.
• Aquestes unitats han d'estar allunyades dels llibres tradicionals i han d'estar lligades a les ocupacions i al nivell intel·lectual del nen.
• Trobar les condicions més naturals per a l'aprenentatge.
• El procés d'aprenentatge ha de derivar a un bon coneixement, destresa i caràcter.
• Critica els tests mecànics i l'educació tradicional.

Biografia de John Dewey

John Dewey va néixer a Burlington (EUA). Després de graduar-se amb batxiller artístic, va ensenyar a diverses escoles mitjanes. Seguidament, es va traslladar a Baltimore, influenciat per l'ambient de la Universitat de John Hopkins, on es va doctorar en filosofia. Es va casar amb una antiga alumna, Alice Chipman, la qual va despertar l'interès de Dewey pels temes educatius. Va exercir com a director del departament de filosofia, psicologia i pedagogia de la Universitat de Chicago i, al mateix temps, exercia com a director a l'escola laboratori, on va posar en pràctica les seves idees pedagògiques i va escriure diverses obres de pedagogia. Més tard, va dimitir com a director i docent d'aquesta escola. La seva darrera participació com a docent va ser a la Universitat de Columbia. Posteriorment, es va retirar de la vida docent i va morir a Nova York als 92 anys.

Context Històric

Per comprendre la postura de Dewey, cal recordar el període històric que van viure els Estats Units a finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, on els Estats Units es van convertir en una potència mundial gràcies a la colonització de nous territoris i l'elecció d'una forma de vida democràtica. Tots aquests canvis i el creixement socioeconòmic que van produir exigien una nova pedagogia renovadora, el que es començava a conèixer com a escola nova. Aquests canvis van produir un clima obert i desafiant, el qual va ajudar Dewey a veure's compromès amb la tasca d'una reforma social i educativa, entesa com una empresa col·lectiva i no individual.

Pragmatisme i Instrumentalisme

Per entendre el pensament de Dewey, cal emmarcar-lo dintre del corrent del pragmatisme, que deia "que només és veritat allò que funciona", enfocant-se així al món real objectiu. A aquest corrent s'uneix l'instrumentalisme, present en el pensament de Dewey, que sosté que les teories científiques han de ser eines que s'utilitzin per a l'avanç del coneixement.