John Locke i el contracte social

Selectivitat juny 2014 (sèrie 4)

I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble,

1. John Locke i el dret de rebel·lió

John Locke s’enfronta a l’idea de que els legisladors puguin fer el que vulguin i ho contradiu amb què un legislador que no compleix es posa en guerra amb el poble. Els legisladors han de garantir els béns del poble i la protecció de la llibertat. En el moment en que no compleixen amb la defensa del drets, el poble es posa en estat d’enfrontament. John Locke defensa el dret de rebel·lió és a dir és preferible viure sense estat que viure en un estat que no compleix les seves funcions.

a) «rebels»

aquells que s’oposen per força a l’ordre que estableixen les lleis

b) «legisladors»

aquells que tenen l’autoritat per promulgar lleis

2. L’estat de naturalesa i els drets naturals

Locke diu que l’home no és dolent, sinó que és bo. L’ésser humà és com un full en blanc, segons el que diu, s’escriu el que és. Som com som segons les nostres experiències. L’home abans de la societat, es comportaven de forma pacífica i racional. Quan jo observo a l’home en l’estat de naturalesa, m’adono que tenim certs drets naturals. Aquests drets naturals són bàsics i han d’estar molt ben protegits. Creo un pacte que m’ajudi a protegir aquests drets naturals. Per això es crea el contracte social. Creem el contracte per poder garantir els drets naturals que tenim en l’estat de naturalesa. Pot ser per societat civil o comunitat política, o donant l’autoritat a un Estat. Tenim dret a defensar la vida, a la llibertat i a la propietat privada. Es crea el contracte social, quan creem la societat, renunciem a algunes coses, i algunes altres no. Renunciem: A executar la llei natural (la meva capacitat de defensar la meva vida) i aquest poder el cedeixo a l’Estat, serà ell qui ho ha de fer; renunciem a jutjar, és l’Estat qui decideix el càstig, per tant, jutja i castiga l’Estat. No renunciem: A la llibertat, no donem la nostra llibertat; no renunciem a la llibertat privada; tampoc renunciem a la igualtat, en l’estat de naturalesa som igual, l’Estat ha d’ajudar perquè sigui així.Quan creem aquest pacte en el qual renunciem uns drets per protegir a nosaltres i als altres, aquest pacte s’anomena poder polític. A diferència de Hobbes, el poder polític per Locke és la lliure voluntat expressada en pacte. Voluntàriament, creem aquest pacte, i el podem desfer. John Locke separarà els poders en tres: legislatiu (fa lleis) executiu (defensar i jutjar ) federatiu ( declarar guerra i pau)

3. PERQUÈ CREO L’ESTAT?

L’estat és igual a un pacte tant per Locke com per Hobbes. L’estat de Locke té una perspectiva liberal que l’estat intervé el mínim possible i dona llibertat al poble. En canvi per Hobbes té una perspectiva absolutista tot el nostre poder el deixem a un únic subirà. L'estat de naturalesa per part de Locke és que l’home és bo per naturalesa com si fos un full en blanc en canvi per Hobbes l’estat de naturales l’home era dolent. A l’estat de naturalesa de Locke descobrim els drets naturalesa que son la llibertat la propietat i la vida en canvi l'estat de naturalesa de Hobbes com que l’home és dolent per naturalesa lo unic que descobreixo es un estat de guerra la guerra constant de tots contra tots. Creem l’estat per tal de protegir aquests drets per part de Locke. Creem l’estat per protegir-nos de nosaltres mateixos

Per Locke l’estat es un contracte social lliure i voluntari i per Hobbes l’estat és igual a un monstre que es un contracte que jo faig x obligació

COM ÉS L’ESTAT?

A l’estat de Locke és un contracte social en el qual cedim el dret de jutjar i executar la llei natural i no renunciem a la propietat privada a la llibertat i a la igualtat- En canvi per Hobbes cedim tots els nostres drets. En Locke hi ha separació de poders executiu legislatiu i el federatiu. Per Hobbes només hi ha un únic poder subirà (tots els poders els té l’estat) Per Locke hi ha el dret de rebel·lió i per en Hobbes el pacte es definitiu e irrevocable. Locke té un dret Laic (Tolerància, exclou ateu) i Hobbes només és lliure en la fe interior.

5. Conclusió

Estic d'acord amb la frase, ja que els que decideixen iniciar una revolució han d'acceptar també les seves conseqüències. Per això, estic d'acord amb la frase però també he de dir que encara que les Revoltes a vegades semblin una locura, sense elles, no estaríem on estem avui día, així que encara que les conseqüències d'una revolta siguin dolentes,si dins de l'estat, els ciutadans no estàn a favor de qui governa, el millor és instaurar una revolta, perquè sense revoltes potser avui dia estaríem en un estat absolutista o potser encara les dones no podríem votar...