John Locke: Contracte Social, Drets Naturals i Govern Legítim

A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per a destruir.

El Pacte Social i el Dret de Resistència en Locke

L’Estat ha nascut com a conseqüència d’un pacte per potenciar les llibertats naturals i no per destruir-les. Els ciutadans posseeixen un dret natural de resistència com a autodefensa sempre que els legisladors, o el poder establert, pretenguin anar més enllà dels límits del contracte social sobre el qual es fonamenta l’Estat i esclavitzar els individus. Quan el dret natural a la llibertat o a la propietat de tots els individus no és respectat des del poder, el contracte es trenca i el poble pot recuperar la seva llibertat originària.

Conceptes Fonamentals de Locke

Poder Legislatiu

És el poder que elabora i modifica les lleis.

Estat de Guerra

S'esdevé quan el contracte social es trenca perquè algú viola drets bàsics.

Drets Naturals, Propietat i Límits del Govern

Locke considera que la societat s’organitza sobre la base d’una sèrie de drets naturals de caire universal, que són fonamentalment: la vida, la llibertat i la propietat. Aquests drets existeixen des del principi dels temps, en l’estat de naturalesa, i el seu fonament prové de la mateixa necessitat de portar una vida plena i feliç. L'experiència ens mostra l'existència dels drets naturals. Aquests drets els té tothom i han de ser garantits imparcialment en qualsevol contracte social. Com a tal, el contracte, a través del qual els individus constitueixen l’Estat, no elimina de cap manera els drets naturals, sinó que els potencia. Com s'indica en el text de referència, el pacte no destrueix la llibertat originària.

Entre els drets naturals, Locke atorga una especial importància a la propietat per una raó bàsicament empírica: sense propietat no hi ha llibertat. Quan els governants imposen l’arbitrarietat, és a dir, quan volen actuar més enllà dels drets que els atorga el pacte pel qual es crea la societat política, el govern es torna il·legítim.

Si els drets són naturals, això implica que són també recíprocs i universals. Però que un dret sigui natural no vol dir que sigui també il·limitat. Els governants han de garantir els drets i, per tant, no poden actuar com a enemics de la llibertat. La funció de la llei és protegir la llibertat de manera igual per a tots els membres d’una societat. El vincle entre la llei i la justícia és la garantia d’una bona societat. La llei s’ha d’aplicar tant als governats com als qui governen. En una societat liberal com la que defensa Locke, la llei constitueix la garantia, i alhora el límit, dels drets naturals, de manera que un governant no pot actuar contra els principis naturals.

Quan, per por, per insensatesa o per corrupció, tal com s'assenyala en el text de referència, el governant transgredeix els límits del seu poder, el poble pot alçar-se per recuperar el que és seu. Quan aquests drets no són respectats, la societat política es trenca, perquè, com diu el text de referència, s’ha traït la confiança atorgada al govern. Llavors el poble pot recuperar la llibertat inicial. Senzillament: no hi ha llibertat sense legitimitat.

Contrast entre Locke i Plató sobre el Govern

Sens dubte, la concepció política de John Locke es pot comparar amb la del gran filòsof Plató, tot i que presenten diferències notables. Locke es basava en la regla de la majoria i considerava que el govern havia de ser legítim i racional; per això proposa una constitució del poder legislatiu que estableixi lleis clares. En canvi, Plató tenia una concepció diferent: considerava que el govern havia de ser exercit per filòsofs, ja que eren els únics capacitats per a aquesta tasca. Plató defensava un govern totalment ordenat on els ciutadans ocupaven el lloc que els corresponia per la seva pròpia naturalesa.

Reflexió: Necessitat d'Obediència a les Lleis

Estic completament d’acord amb la idea que les lleis s'han de respectar, ja que si formem part d'una societat és per respectar les lleis que la constitueixen, ens agradin o no. Si tots els membres de la societat fessin el que volguessin i desobeïssin les normes, la convivència esdevindria caòtica i el govern perdria la seva utilitat, convertint-se en una simple façana. Tot i que aspirem a ser lliures, la nostra llibertat individual ha d'estar limitada per les lleis per garantir l'ordre i el bé comú; per tant, no gaudim d'una llibertat absoluta. Aquestes lleis s’han d’acatar i respectar, ja que, en un sistema democràtic, som nosaltres, la població, els qui legitimem aquestes lleis.