John Locke: Contracte Social, Drets Naturals i Legitimitat del Govern

La Filosofia Política de John Locke: Contracte Social i Drets Naturals

John Locke, un dels pensadors més influents de la Il·lustració, va articular una filosofia política fonamental per a la comprensió de la societat civil i els drets individuals. Segons Locke, les persones decideixen formar una societat per obtenir protecció i seguretat, establint un govern amb un propòsit clar.

El Pacte Social i el Dret a la Rebel·lió

Locke assenyala que si el govern atempta contra la vida, la llibertat, la salut i la propietat dels ciutadans, trenca el pacte que el legitima i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Per tant, els ciutadans deixen de tenir l'obligació d'obeir-lo. A més, els ciutadans tenen el dret de dissoldre el govern i establir-ne un de nou.

Conceptes Clau en la Filosofia de Locke

Poder Legislatiu

Part de l'estat encarregada de fer i modificar les lleis. (Referència: Govern Civil, Capítol XIX)

Estat de Guerra

Situació que sorgeix quan algú vol violar un dret bàsic d'un altre individu.

Poder Arbitrari

Es produeix quan els governants actuen més enllà dels drets que els atorga el pacte pel qual es crea la societat política.

Drets Naturals i la Legitimitat del Govern

Locke considera que la societat s'organitza sobre la base d'una sèrie de drets naturals inalienables: la vida, la llibertat i la propietat, els quals cap pacte polític no pot transgredir. Aquests drets són inherents a l'ésser humà des de l'estat de naturalesa, anterior a l'organització política.

El contracte social és un instrument per millorar la convivència, que implica tots els individus per igual i que potencia els drets naturals. Un govern o estat que intentés abolir els drets naturals esdevindria una tirania, i els ciutadans tindrien el dret de rebel·lar-s'hi.

La Propietat com a Pilar de la Llibertat

Entre els drets naturals, Locke atorga una importància cabdal a la propietat, ja que la considera indispensable per a la llibertat. Sense propietat, els individus podrien caure en l'esclavatge, per la qual cosa ha de ser defensada. Quan els governants imposen l'arbitrarietat, és a dir, actuen més enllà dels drets que els atorga el pacte social, el govern esdevé il·legítim.

En una societat liberal com la que defensa Locke, la llei constitueix la garantia i, alhora, el límit dels drets naturals. Així, un governant no pot actuar contra els principis naturals que fonamenten la legitimitat de la llei. Davant un govern il·legítim, és a dir, quan el governant transgredeix els límits del seu poder (per exemple, no respectant un dret natural, que és la base de la legitimitat), el poble té el dret d'alçar-se per recuperar la seva sobirania.

La Legitimitat del Govern segons Locke

En la tradició del contracte social, un govern és legítim quan actua dins els límits del que els membres d'una comunitat política han pactat. Per a Locke, el contracte social es formalitza per augmentar el benestar dels individus mitjançant la col·laboració mútua. D'aquí la necessitat d'un contracte social que garanteixi alhora la llibertat i la defensa mútua dels drets naturals. Per a Locke, la legitimitat d'un estat emana del seu respecte envers els drets naturals.

Locke vs. Hobbes: Dues Visions del Contracte Social

En canvi, per a Thomas Hobbes, la vida humana en l'estat natural és miserable i precària. En l'estat de naturalesa, els humans viuen sotmesos a una por insuperable i consideren els altres com a perills potencials i adversaris en la lluita per recursos escassos. A més, Hobbes sosté que, un cop atorgat el poder a l'Estat, els individus perden el dret a la llibertat personal i s'han de sotmetre.

Locke, d'altra banda, afirma que no hem de témer la força del Leviatan i que tenim el dret de rebel·lar-nos quan els nostres drets no són respectats. Aquesta diferència fonamental marca la distinció entre les seves respectives teories del contracte social i la legitimitat del poder.