John Locke: Drets Naturals, Contracte Social i Dret a la Rebel·lió

Drets Naturals Inalienables: Vida, Llibertat i Propietat

En l'estat de natura existien uns drets naturals inalienables: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la propietat.

D’aquests tres, el més important (conceptualment) és el dret a la propietat, ja que els altres són interpretacions d’aquest: el dret a posseir la pròpia vida i a utilitzar-la com es vulgui.

A més, el dret a la propietat té una doble lectura: la propietat de la persona i l’acumulació derivada del treball. Aquest dret troba la seva justificació en el treball.

El treball és el criteri de legitimació de la propietat, ja que aquesta és conseqüència de l’esforç individual, que proporciona valor a les coses. L’home té dret a posseir allò que ha elaborat, ja que hi confereix el segell de la seva pròpia personalitat. (Meritocràcia: l’esforç comporta una recompensa).

1.1.2. Teoria del Contracte Social i l'Estat Civil

L’estat civil s’origina per tal que els drets naturals estiguin garantits i es pugui viure millor, obtenint mútua protecció.

Mitjançant un pacte, els individus cedeixen o dipositen voluntàriament els seus drets naturals a la comunitat (Estat) perquè aquest vetlli pel seu compliment. És a dir, l’Estat és un espai de drets, en què l’individu no perd els drets, sinó que els garanteix.

El poder civil sorgeix del consentiment tàcit de tots els individus, que es reprodueix de forma implícita en les següents generacions.

1.1.3. Divisió de Poders: Garantia dels Drets Naturals

La divisió de poders serveix per evitar l’estat de guerra i garantir els drets naturals.

• Poder Legislatiu: Correspon al parlament, i té la finalitat de dictar les lleis i garantir que es compleixin i que no vagin en contra dels drets naturals.
• Poder Executiu: Correspon al cap d’Estat, al govern.
• Poder Federal: Tracta de la relació amb societats polítiques externes.

1.1.4. La Rebel·lió: El Quart Dret Fonamental

En l’estat de naturalesa també es disposava del dret a la venjança, que consistia en què l’individu podia castigar pel seu compte els enemics que no respectessin els seus drets (és fruit de l’estat de guerra).

Quan es forma l’Estat es renuncia a aquest dret, perquè l’Estat vetlla per nosaltres. A canvi, es guanya un altre dret, el dret a la rebel·lió. Aquest dret només es pot exercir si l’Estat no està garantint els drets naturals, és a dir, si es torna tirànic i il·legítim.

L’home va consentir i, per tant, té dret a dissentir; pot rebel·lar-se. És un dret i un deure quan no es respecten els drets i es vulneren. (Locke justifica amb això la Revolució Gloriosa).

1.1.5. Comparació dels Contractualistes Clàssics