John Locke: Empirisme, Idees i Límits del Coneixement

John Locke: L'Experiència com a Font del Coneixement

John Locke, malgrat els trets racionalistes presents en el seu pensament, és qui assenyala amb tota claredat l'experiència com a única font vàlida de coneixement. Desenvolupa aquest principi a partir d'una anàlisi sistemàtica de les idees i assenyala el valor real i els límits del coneixement.

Empirisme Anglès vs. Racionalisme Continental

Enfront dels racionalistes continentals, els empiristes anglesos situen l'experiència com a font, criteri de validesa i límit del coneixement. El seu ideal metodològic és el mètode inductiu.

La seva obra cabdal, l'Assaig sobre l'enteniment humà, explora l'origen, el valor i l'extensió del coneixement. El coneixement té com a objecte immediat les idees.

Rebuig de les Idees Innates

• Rebutja la teoria de les idees innates i estableix que la font de totes les idees és l'experiència (Principi empirista de veritat).

La Formació de les Idees

Amb la seva distinció entre idees simples, que la ment rep passivament de les sensacions, i idees complexes, que la ment elabora a partir de les idees simples, Locke mostra com totes les idees, fins i tot aquelles que semblen més allunyades dels sentits, provenen de l'experiència.

Idees Simples i Qualitats de les Coses

• Les idees simples provenen de les qualitats de les coses que afecten els nostres sentits i són còpies o representacions.
• Recull també la distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries.

Idees Complexes i Abstracció

Les idees complexes, com la idea de substància, deriven de la combinació d’idees simples. Admet l'abstracció, però a diferència de l'aristotelisme, l'entén de forma nominalista: com a col·lecció d’idees simples agrupades sota un nom i no com a essència de les coses.

Tipus de Coneixement

Locke distingeix tres tipus de coneixement:

H4.1. Coneixement Intuitiu i Demostratiu

• Coneixement intuïtiu: Percepció immediata de l'acord entre les nostres idees.
• Coneixement demostratiu: La ment no percep immediatament l'acord o desacord, sinó que necessita idees intermèdies.

H4.2. Coneixement Sensitiu i Existència

• Coneixement sensitiu: A partir del qual coneixem l'existència de les coses, però no les coneixem tal com són en si mateixes, sinó únicament les seves propietats primàries i secundàries. De fet, no coneixem les coses, sinó les nostres idees de les coses.

Coneixement de l'Existència Real

Coneixem l'existència real:

• Del jo, per intuïció.
• De Déu, per demostració.
• De la resta de coses, per sensació.

Però en coneixem l'existència, no l'essència.