John Locke: Empirisme i Poder Polític

John Locke va néixer a Anglaterra el S.XVII. Va ingressar a la Universitat d'Oxford, on va estudiar filosofia, lògica i metafísica, llengües clàssiques, física, química i medicina. Imparteix classes de grec i retòrica a Oxford. Ingresa al servei de Lord Ashley, un dels fundadors del partit liberal dels Whigs. Entre les seves obres més destacades es troben: Assaig sobre l'enteniment humà, Assaig sobre el govern civil i Carta sobre la tolerància. Locke es converteix en el representant intel·lectual i defensor filosòfic del nou règim liberal.

Empirisme: Filosofia antimetafísica. Crítica radical a l'escolàstica i crítica al racionalisme de Descartes. Tots els coneixements s'originen en l'experiència. Quan neixem, la ment és una pissarra en blanc on tot està per escriure. Locke critica les idees innates del racionalisme, donant més importància als sentits que a la raó. Enfocament cognitiu: No es tracta d'investigar la realitat exterior (les cases), sinó el nostre coneixement d'elles (idees). Es tracta d'estudiar l'origen, el funcionament i els límits del nostre coneixement. Locke, Berkeley i Hume tenen postures diferents: Locke accepta l'existència d'una substància material, mentre que Berkeley critica aquesta substància material i Hume adopta un escepticisme filosòfic, afirmant que no hi ha proves de l'existència de lleis permanents que expliquin els fenòmens i els facin comprensibles a la raó.

CAPÍTOL I: El poder polític: El poder polític no s’hereta ni per dret natural ni per donació divina. Quantes possibilitats descarta Locke per explicar l’origen del govern o el poder polític? Anomena quines són aquestes possibilitats. Amb quines teories i/o sistemes polítics relacionaries aquestes possibilitats? - Descarta 2 possibilitats: 1. La donació divina per poder governar. Dins la monarquia, planteja dues: 1^a Concessió directa de Déu al monarca de la seva autoritat. 2^a La paternitat, la descendència d'Adam, el rei de la creació. 2. El poder és producte de la força. El poder no s'hereta. - Amb la monarquia autoritària (absoluta). Robert Filmer va fer un escrit que justifica la monarquia absoluta dient que és l'herència d'Adam.

Definició de poder polític: Exposa separadament les idees més importants de la concepció del poder polític de Locke. Legislar: fer lleis. Fer complir les lleis per salvaguardar la propietat privada. Quina és la finalitat última del poder polític? El bé públic, el bé de tots, el benestar de tots; no hi pot haver grans desequilibris. Tenir unes mínimes condicions de vida. Benestar comú.

CAPÍTOL II: De l’estat de la natura: La llibertat dels homes en l’estat de la natura: Identifica els trets més importants dels homes en l’estat de la natura. Llibertat, igualtat, independència. La llibertat d'acció, pot viure com vol, pot fer el que li doni la gana. La llibertat de propietats: pot triar els béns que vulgui perquè els béns són de tots. Si treballo més, tindré més. La llibertat de persones: es pot referir a fills, a dones, pares... Quina és la característica principal dels homes en l’estat de la natura? La llibertat: sinònim de propietat. Eina per poder viure. La igualtat i la independència serien secundàries. Com justifica aquesta característica? Com qualificaries aquesta justificació? Ho justifica que Déu és el creador. A tots els ha creat igual. - És una justificació filosòfica, de raonament lògic, i teològica perquè l'ésser humà és creat així per Déu, ens ha creat igual. Ordre diví. La llei natural: Quin és el límit de la llibertat de l’home en l’estat de la natura? El límit de la llibertat de l'home és fer mal als altres; estem traspassant els límits. Transcriu la “llei natural” en l’estat de la natura: No atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d'un altre. És natural perquè Déu ho ha fet. Com justifica Locke la llei natural? Com qualifiques aquesta justificació? Ho justifica perquè ens ha donat llibertat i és possible si respectem la llibertat de l'altre i la racionalitat per entendre que la llibertat no seria possible si no respectem els altres. Naixem dotats de llibertat, racionalitat i consciència. Tots som dignes. Ens ha donat llibertat i raó. Ens ha fet de tal manera perquè poguem actuar per sobreviure i la racionalitat per poder entendre quina conducta pertoca. A la persona sol li cal saber que és lliure i racional. Dret de càstig: Qui té dret a castigar en l’estat de la natura en cas d’incompliment de la llei natural? Tothom és jutge; a l'hora de castigar s'ha d'aplicar la proporcionalitat. En l’estat de la natura és possible ser jutge i part a l’hora de castigar? Sí. Una persona que no ha estat víctima de cap infracció de la llei natural pot jutjar algú que li és desconegut (la víctima de la infracció també li és desconeguda)? Tot home que és lliure té la possibilitat d'exercir el dret a càstig. Proporcionalitat del càstig: Com ha de ser el càstig que s’aplica a un infractor de la llei natural? Proporcional a la seva infracció. Quines són les dues raons per les quals un home pot fer legítimament mal a un altre? Explica la segona que exposa el text (resumeix la idea del text). Les dues raons són: la reparació i la repressió. Reprimir: és escarmentar-lo i castigar-lo per tal que reflexioni. Reparar: la persona hauria de fer la feina que jo no puc fer. Recuperar el que t'ha pres (la pèrdua). - La 3^a possibilitat (dissuassió): cal que els altres vegin el que passa quan fan certes coses, per tal que no ho facin ells. Dret a una reparació per la infracció rebuda: Quina és la pena màxima que es pot aplicar en l’estat de la natura? La pena de mort. Com caracteritza l’homicidi el text 8? (L'homicidi seria portar-se com una bèstia). Com una declaració de guerra. (La violència de matar) – guerra directa. Què afegeix el text núm. 8 i 9 al dret de càstig? Quina diferència hi ha entre ambdós? No afegeix res (pregunta trampa). El text 8 parla de la pena màxima. El text 9 parla de les penes petites. - Pena màxima: a l'homicidi. No es pot aplicar la pena màxima per una infracció menor.

CAPÍTOL III: De l’estat de guerra Definició de l’estat de guerra: Quin és el terme clau de “estat de guerra” segons el text? Després d’identificar el terme, defineix breument “estat de guerra”. El terme clau d'estat de guerra és amenaça i intenció manifestada, amenaça a la persona. - Estat de guerra és la màxima infracció. Estat d'enemistat i de destrucció. Relaciona la “llei natural” amb l’“estat de guerra”. L'home cal que es defensi tant com sigui possible, per destruir allò que amenaça per destruir-lo. Dret a càstig – dret a guerra. Qui intenti sotmetre un altre al seu poder absolut li fa una declaració de guerra. Amb quines dues escenaris o situacions socials creus que encaixa la idea de Locke segons la qual sotmetre una altra persona a un poder absolut és una declaració de guerra? Amb la submissió col·lectiva – la tirania. La submissió individual – l'esclavitud de les persones. La monarquia absoluta seria una de les dues situacions de submissió. Quin perill hi ha en què algú usurpi la llibertat a una altra persona? L'esclavitud és estat de guerra. Hi ha perill que pugui matar-lo. Per què podem considerar l'esclavitud com un estat de guerra? Hi ha el perill que pugui matar-te per qualsevol cosa. Esclavitud = estat de guerra: perquè puc matar-te. Sempre està en més perill l'esclau que l'esclavitzador. El que posa en perill a un altre també està en perill ell, perquè el pot matar.