John Locke: Estat, Llei Natural i Dret a la Revolta

Estat de Natura i Llei Natural

Per entendre l'origen polític, es planteja l'estat de natura (homes en grups lliures a partir d'unió familiar). Encara no s'havien fet lleis positives. Analitza com seria la humanitat sense poder polític (homes dotats d'enteniment i raó). L'estat de natura és un estat d'igualtat, basat en l'amor mutu, on hi ha perfecta llibertat dins els límits de la llei natural (la raó). Això no vol dir que puguin fer el que vulguin amb els altres. La llei natural és el fonament de la llei civil o positiva.

Doctrina del Poder Executiu

En l'estat de natura, tots tenen dret i obligació de jutjar i castigar en defensa de la llei natural, perquè si no seria en va. La raó protegeix els homes; el criminal no la respecta i posa en perill. Qualsevol humà pot fer justícia, sempre que el càstig sigui:

• Que resulti contraproduent a l'infractor.
• Amb motius per penedir-se.
• Exemplar.

La víctima té dret a rebre reparació per part de l'infractor (fins i tot la pena de mort).

Origen de l'Estat: El Contracte Social

Tots els homes estan en estat de natura fins que, per propi assentiment, passen a una societat política. En l'estat de natura, l'home posseeix uns drets que té només per ser humà. Per respectar aquests drets, els homes pacten la seva incorporació a la societat i creen l'autoritat. Locke és contractualista (l'absolutisme és un estat de guerra; l'home no és un llop per a l'home). Les passions i el desig de venjança provoquen incertesa i inseguretat. El pacte és l'únic fonament del poder polític, que, com a jutge imparcial, estableix un estat de dret on es respecti la justícia.

El Dret d'Apel·lar

En un estat de dret, es jutja i castiga qualsevol ciutadà. Però han de tenir dret a apel·lar (demanar auxili als magistrats). Sense això, viuríem en un estat de guerra on es mataria a tothom. La llei intenta defensar la llibertat quan no hi ha jutge comú. Les lleis positives permeten el recurs d'apel·lació, i la societat és qui protegeix l'agredit perquè pugui rescabalar-se. Això no garanteix una justícia veritable; el meu dret a defensar-me continua.

Divisió de Poders

En les primeres comunitats, la figura del pare governava (monarquia). Però la fe va desapareixent amb l'ambició i la luxúria. Cal idear mètodes que retornin l'Estat a la seva funció original de protecció del dret natural i manteniment pacífic. Això porta a la Divisió de Poders:

1. Legislatiu: Fer lleis (Parlament).
2. Executiu: Jutjar, castigar i fixar reparacions.
3. Federatiu: Establir aliances i tractats de guerra i pau (sovint lligat a l'executiu).

Causes i Conseqüències de la Dissolució del Govern: El Dret a la Revolta

Els governants són al servei dels individus. Si aquests no compleixen la seva funció, el poble té dret a la revolta. El pacte genera un poder que resideix en el poble i ja no és d'un individu (sobirania popular). La majoria té dret a la revolta, i cada individu té dret a promoure-la si la majoria així ho creu.

1. Dissolució de la Societat

Per exemple, per invasió estrangera. Els ciutadans tornen a l'estat de natura i han de pensar com constituir una nova societat.

2. Alteració del Poder Legislatiu

Causes d'alteració:

• Quan el monarca amb poder executiu és capaç de dissoldre altres entitats.
• Quan l'assemblea constituïda per noblesa hereditària o l'assemblea escollida pel poble actuen de manera indeguda.

Causes de dissolució (relacionades amb el legislatiu):

• El rei imposa la seva voluntat arbitrària en comptes de les lleis.
• El rei impedeix les assemblees legislatives.
• El rei modifica la representació de l'assemblea.
• Lliurar el poble a mans d'un poder estranger.
• Quan qui té el poder executiu abandona les seves funcions.

3. Corrupció del Monarca o Legislatiu

Quan el monarca o el legislatiu actuen contràriament a la tasca demanada (es corrompen).