John Locke: Pacte Social, Resistència i Comparació amb Descartes

Idees principals del text de Locke

Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat. Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir. Els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.

Definicions clau del text

• Poder legislatiu: Aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.
• Estat de guerra: Quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.

El dret a la resistència segons Locke

Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de John Locke per a afirmar-la: «Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental [...] haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial [...]» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Aspectes clau del pensament de Locke

• Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític.
• Situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual es va establir, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo.

Comparació filosòfica: Locke i Descartes

Descartes pertany a la corrent racionalista mentre que Locke, juntament amb Hume, pertany a la corrent empirista.

Locke i Descartes es proposen fomentar el nostre coneixement d’una manera definitiva.

Locke està en desacord amb el racionalisme de Descartes, amb la negació de les idees innates per part de Locke. Només després de rebutjar aquestes idees innates podrem assolir el veritable anàlisi de les idees.

Descartes defensava les idees innates i afirmava que tots els éssers humans posseeixen aquestes idees. És a dir, segons Descartes existeix un consens universal entre tots els éssers humans. Locke nega aquesta prova del consens: els nens i les persones amb discapacitat no coneixen el principi d’identitat o de contradicció, ni tampoc els principis morals. Per tant, diu que les idees no poden formar part de la naturalesa de la ment, sinó que han estat incorporades d’alguna manera.

Com Descartes, el punt de partida de la gnoseologia de Locke són les idees de la ment.

Segons el racionalisme cartesià, la idea és una realitat abstracta, un mode de pensament que mostra una operació. En el cas de Locke, la idea és la imatge sensible que no implica cap afirmació, només és una presència en la ment que procedeix de les dades empíriques.

El concepte d’idea és fonamental en la filosofia de Locke i està inspirat en bona part en la concepció de Descartes: idea és l’objecte de l’enteniment quan un ésser humà pensa i, per tant, no podem dir que coneixem les coses directament, sinó que només coneixem les idees (les representacions de les coses).