John Locke i la seva teoria del coneixement

Introducció

La vida de Locke va transcórrer en un segle de conflictes armats. Locke està considerat el primer representant de l’empirisme anglès, un moviment filosòfic modern que situa l’experiència en l’origen del coneixement.

Per a situar-nos en el context hem de saber que Luter amb la seva obra crea una ruptura que dividirà el cristianisme a Anglaterra. Per altra banda el rei d’Anglaterra Enric VIII per poder divorciar-se escindeix l’església d’Anglaterra amb la de Roma (ja que aquesta no ho permetia) i per tant a partir d’aquell moment el cap de l’església i l’estat eren el mateix.

A partir d’aquí es crea un conflicte de legitimitat per saber qui té raó.

La decepció de Locke

En “la carta al lector” amb que presenta el seu Assaig sobre l’enteniment humà, obra publicada el 1690, Locke explica l’origen de la seva obra amb una anècdota:

Explica que va tenir una conversa amb amics seus on van discutir sobre els principis de la moralitat i sobre religió. El resultat va ser decebedor per Locke ja que el va fer pensar que els arguments tenien un dogmatisme, és a dir que no hi havia arguments i per tant les dificultats es multiplicaven en tractar la qüestió.

Això va portar a Locke a dir que abans de investigar calia examinar les nostres pròpies capacitats, ja que estaven discutint per arguments dogmàtics que arribaven a un punt afirmant perquè sí.

Per tant la decepció de Locke és la manera dogmàtica en què homes i dones de la seva època defensaven allò que creien.

Per tant l’objectiu de Locke és fonamentar el poder legítim: Per a Locke és un poder que pot ser poder. No és simplement el poder bo. Una cosa és legítima quan és allò que correspon, el que toca en aquell precís moment. El concepte de legitimitat està per sobre de la legalitat.

Locke diu que el seu mètode és històric ja que pretén donar raó de la manera com el nostre enteniment obté les nocions que tenim de les coses, quin és l’origen de les idees.

Amb aquesta primera part de l’objectiu recuperem el “bon govern” i la justícia. Amb Descartes no apareix i amb Locke s’ajunten els dos termes. Com que la gent argumenta dogmàticament sense raó, hem d’establir què és allò racional. Hem de dur a terme una teoria del coneixement per fonamentar el poder polític amb la raó.

1a Part: Teoria del Coneixement

Per saber què és el coneixement anem a veure com neix, i això es tradueix en que per Locke conèixer és tenir idees, continguts mentals (sent conscients).

La seva pregunta és: Quin és l’origen de les idees? La resposta per Plató és que són innates, per Descartes continguts mentals i diu que hi ha 3 tipus de idees. Però per Locke no hi ha idees innates: totes són adventícies ja que les fictícies no serveixen. El Llibre I de l’Assaig ens parla de l’origen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores de l’innatisme. Locke ens dirà que nosaltres coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Segons ell, quan naixem no hi ha res a la nostra ment, la qual és com una “tabula rasa” (una pissarra buida on tot està per escriure). Per tant, les nostres idees només poden provenir d’un lloc, de l’experiència.