John Locke: Teoria Política i Estat de Natura

Teoria Política de John Locke

Partidari de la Monarquia Parlamentària

Locke era partidari d'una monarquia parlamentària, on el monarca està subordinat al poder representatiu dels ciutadans. Ataca l'absolutisme i critica la teoria de l'origen de la societat de Hobbes i Filmer, que es basava en l'origen diví del poder del monarca.

El Poder Polític

El poder polític és el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i, en conseqüència, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de la propietat (vida, llibertat i possessions).

L'Estat de Natura

En l'estat de natura, els homes viuen en grups lliurement establerts, però sense un sistema polític ni lleis positives (lleis civils establertes per l'estat). Locke proposa suposar una situació de l'home sense estat o societat civil.

Igualtat i Llei Natural

La igualtat és la base de l'amor (fraternitat, com a la Revolució Francesa). La llei natural s'identifica amb la raó (racionalitat). La llibertat perfecta de l'estat no és fer el que a un li sembla; ningú no pot atemptar contra la propietat dels altres. Cadascú es defensa a si mateix. La llei natural és el fonament de la llei civil (positiva), i la raó defensa la prevalença de la llei natural.

Doctrina del Poder Executiu Natural

És lícit fer justícia si es pot danyar la vida, la llibertat, la salut o els béns d'un altre com a càstig en defensa de la llei natural. La raó protegeix els homes dels ultratges i les violències, i obliga a la justícia.

Mesura del Càstig

La mesura del càstig ha de resultar contraproduent per a l'infractor, ha de ser motiu de penediment i tenir un efecte dissuasiu. Jutjar i castigar és un dret de tots. La víctima té dret a rebre una reparació i, fins i tot, a la pena de mort en cas de mort de la víctima.

Origen de l'Estat i el Contracte Social

Tots els homes ens trobem en estat de natura fins que, pel seu propi assentiment, esdevenen membres d'una societat política.

Diferències amb Hobbes

Segons Hobbes, l'estat de naturalesa és una guerra constant de tots contra tots (homo homini lupus est) sense dret. Locke, en canvi, considera que en l'estat de natura hi ha igualtat i llibertat, i drets naturals per ser humà.

El Contractualisme de Locke

Locke és contractualista: defensa un pacte social entre la incorporació a la societat i la creació d'una autoritat, sense renunciar als drets individuals (a diferència de l'absolutisme de Hobbes). És, per tant, un defensor del liberalisme.

La justícia pel compte propi deriva en un estat de guerra. Per això, cal un pacte social per establir els límits de la societat civil i un estat de dret que respecti la justícia.

Dret a Apel·lar a la Protecció de la Llei

És el dret a demanar l'auxili dels magistrats, sense el qual viuríem en un estat de guerra. Es tracta de defensar la pròpia llibertat quan no hi ha un jutge que apliqui la llei, evitant la força fins a l'extrem de matar. S'estableixen lleis positives que permeten l'apel·lació, i la societat protegeix de l'agressor.

La Divisió de Poders

Locke considera que, normalment, el pare és el més adequat per governar (monarquia), però vol equilibrar el poder del govern repartint-lo entre diverses mans. Pressuposa, en els primers governants, una fe que va desapareixent amb el temps.

Tipus de Poders

Proposa una divisió de poders per evitar l'absolutisme:

• Legislatiu: poder de fer lleis que regulen la propietat (Parlament).
• Executiu: jutjar, castigar i fixar la reparació a la víctima (magistrats).
• Federatiu: establir aliances i tractats de guerra i pau (Parlament).

El Dret a la Revolta

Els governants estan al servei dels individus; el poder resideix en el poble (sobirania popular). Si no es compleix el deure del govern, la majoria té dret a la revolta.

Causes de Dissolució del Govern

Locke considera tres causes de dissolució del govern:

1. Dissolució de la societat (per invasió estrangera).
2. Alteració del poder legislatiu (quan el Parlament és alterat pel monarca o en la seva elecció).
3. Quan el legislatiu o el monarca actuen contràriament a la tasca confiada (corrupció).