John Locke i l'Utilitarisme: Filosofia, Política i Coneixement

Filosofia Política: Locke vs. Utilitarisme

Tendència Filosòfica

Locke: Considerat un dels pares del liberalisme.

Utilitarisme: Corrent utilitarista i liberalista.

Ideologia Política

Locke: S'oposa a l'absolutisme monàrquic, defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders.

Utilitarisme: Defensor de la democràcia representativa i el liberalisme.

Principi Regulador

Locke: Hi ha una llei natural que estableix que ningú pot atemptar contra la vida, la salut o les possessions dels altres. En les societats polítiques, el poder ha d'assegurar aquests drets naturals dels homes.

Utilitarisme: El principi del dany implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.

Consideració dels Individus

Locke: S'arriba a les societats polítiques a través d'un pacte o contracte fet entre individus que decideixen instaurar el poder polític. Parteix de la idea que els ciutadans són autònoms i tenen dret a decidir i prendre decisions. No és legítima una sobirania que no es regeixi per la majoria.

Utilitarisme: L'utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin felicitat. Però el fonament d'aquesta teoria es troba en el que anomena “dignitat humana”: qualsevol regla l'ha de tenir en compte. L'ètica ha de valorar els individus autònoms i els seus drets com a éssers humans (fins i tot acollint-se a aquest argument, defensa el vot femení).

El Poder Polític

Locke: El pacte instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i complir-les. No s'ha d'intervenir en cap altre aspecte; el poder té els seus límits en els drets privats.

Utilitarisme: El poder de l'Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti, millor. Però l'Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre i quan no perjudiquin a ningú). També són fonamentals la llibertat de pensament i d'expressió.

John Locke: Empirisme i Liberalisme Modern

John Locke és considerat el primer representant de l'Empirisme Anglès, un moviment filosòfic modern que situa l'experiència en l'origen del coneixement. També se'l considera un dels pares del Liberalisme Modern per la seva participació en la Revolució Gloriosa de 1688 i la defensa que fa dels drets naturals dels individus. D'aquí esdevindran les seves idees polítiques.

Obres Clau de John Locke

• Assaig sobre l'enteniment humà (on desenvolupa la seva teoria del coneixement)
• Dos tractats sobre el govern civil (on exposa la seva concepció política)

La Teoria del Coneixement de Locke

Origen del Coneixement: L'Experiència

El primer llibre de l'Assaig sobre l'enteniment humà parla de l'origen del nostre coneixement i fa una crítica de les teories filosòfiques defensores de l'innatisme. Nosaltres coneixem a través de les idees (que mai són innates). No hi ha res a la nostra ment en néixer; és com una tabula rasa. Per tant, les nostres idees només poden provenir de l'experiència.

Tipologies de les Idees Segons Locke

El segon llibre de l'Assaig parla de les tipologies de les idees:

Idees Simples: Els Àtoms del Coneixement

Són rebudes de forma passiva per l'enteniment.

• Idees de Sensació: Provenen de l'experiència externa i són percebudes pels sentits (per exemple, la idea de blanc). Basant-se en les capacitats pròpies dels objectes, Locke diu que les coses del món posseeixen dos tipus de qualitats que, alhora, generen dos tipus d'idees sensibles:

  • Qualitats Primàries: Objectivitat

    Formen part de les coses en si mateixes i produeixen idees que representen el món tal com és. Per tant, són objectives. Exemple: solidesa, nombre, extensió.

  • Qualitats Secundàries: Subjectivitat

    No formen part dels objectes en si mateixos (també anomenades qualitats sensibles). Són subjectives i es formen a partir de la manera com les primàries ens afecten els sentits. Exemple: colors, olors.

• Idees de Reflexió: Provenen de l'experiència interna i són el reflex del coneixement que la ment té dels seus propis actes (per exemple, la idea de pensar).

Idees Complexes: Elaboracions de l'Enteniment

Apareixen quan l'enteniment és actiu i són elaboracions que fa a partir de les idees simples.

• Idees de Relació: Són el resultat de relacionar o comparar una cosa amb altres (per exemple, la idea d'anterioritat).
• Idees de Modes: Són abstraccions que combinen conjunts d'idees simples (per exemple, la idea de gratitud).
• Idees de Substància: Són compilacions d'idees de sensació que l'enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom (per exemple, poma). Locke parteix d'una base diferent a Descartes, ja que diu que la idea de substància és una idea complexa, un suport desconegut d'un conjunt d'idees simples. Mai percebem la substància en si mateixa, sinó les idees simples que la formen.