John Stuart Mill: Conceptes Clau de Llibertat i Utilitarisme

Conceptes Clau de John Stuart Mill

Conducta purament personal

Accions en les quals l'Estat no ha d'intervenir a partir de les seves accions personals.

Paritat

Es refereix a la igualtat entre les opinions i els sentiments d'una persona.

Consentiment tàcit

Haver acordat una cosa en concret que no s'ha expressat de manera explícita (mitjançant la conducta).

Ser castigat per l'opinió

Que algú sigui castigat pels altres membres de la societat per una acció determinada.

Contracte

Teoria filosòfica que justifica la necessitat de l'Estat i el seu intervencionisme.

Llibertat legal

Acció que pot dur a terme una persona sense que la llei hi intervingui.

Apetits animals

Aquells plaers que tenen els animals, i també el nostre cos, com per exemple menjar o dormir. Plaers simples.

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

Plaer

Benestar lligat a la felicitat.

Utilitarisme de l'acte

Qualsevol acció moral hauria de ser valorada per la utilitat dels seus resultats.

Utilitarisme de la regla

No tots els plaers són iguals, no tots tenen el mateix valor. S'ha de cercar la utilitat per al màxim de persones.

Llibertat positiva

Acceptar que tothom pot fer el que vulgui.

Llibertat negativa

Implica la privacitat de l'individu. Podem fer el que vulguem sense fer mal als altres.

Principi del dany

Som lliures de fer el que vulguem sempre que l'acció no afecti cap altre.

Virtut

Qualitat moral lligada a la necessitat d'estar amb els altres i de sentir-se admirat.

Referències d'Examen: Sobre la Llibertat

• Juny 2010: A partir de l'argument "Però l'argument més fort...", s'aborden la conducta purament personal i la paritat, així com els límits de la col·lectivitat i les limitacions de l'Estat en la vida dels ciutadans.
• Juny 2015: A partir de la frase "Per bé que la societat...", s'analitzen el consentiment tàcit i el concepte de ser castigat per l'opinió, qüestionant si és adequat plantejar-se aquests límits i les responsabilitats amb la societat.
• Setembre 2006: A partir de la frase "Per bé que la societat...", es tracten el contracte i la llibertat legal, defensant la necessitat d'una perfecta llibertat i les responsabilitats amb la societat.

Referències d'Examen: Utilitarisme

• Setembre 2014: A partir de la frase "Els humans tenen facultats...", s'explora la compatibilitat entre els apetits animals i la felicitat, i la qualitat dels plaers.
• Setembre 2013: A partir de la frase "Les preguntes sobre els fins...", s'analitza la felicitat com a fi desitjable i el seu paper central.

Qualitats i Plaers en l'Utilitarisme de Mill

En aquest text, Mill ens diu que els plaers superiors són aquells relacionats amb l'intel·lecte. Tota la resta, aquells que compartim amb els animals, són d'una qualitat inferior. Segons el principi utilitarista, hi ha plaers de diferents qualitats. Mill creu que els més desitjables són aquells relacionats amb la qualitat i no la quantitat, i per tant, aquells que coneixen ambdós preferiran el primer tipus de plaer (superior) abans de qualsevol quantitat del segon. Serà precisament aquesta persona, aquella que coneix els dos tipus, que podrà dir si un plaer és de qualitat superior o no.

La Felicitat com a Principi Últim en Mill

En aquest text de l'utilitarisme, Mill ens diu que per a l'utilitarisme el principi bàsic és la recerca de la felicitat. Totes les accions desitjables ho són perquè condueixen a la finalitat última, la felicitat. Totes les idees es poden justificar acudint a la felicitat, però en canvi, la felicitat no es pot justificar perquè és el principi últim. Mill creu que la felicitat és el principi de tota acció moral, és el que tothom vol aconseguir com a meta última de totes les accions. Quan Mill parla de felicitat, parla del benestar general, la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

Responsabilitats Socials i Llibertat Individual

En aquest text sobre política, Mill ens parla sobre les responsabilitats amb la societat que tenen les persones. Per tal que la societat funcioni, les persones han de tenir-se en compte les unes a les altres, ja que com deia Mill, les persones han d'estar unides, s'han d'ajudar les unes amb les altres per aconseguir el bé comú (felicitat col·lectiva). Aquesta conducta a la qual Mill es refereix consisteix, primer de tot, en què cadascú és lliure de fer el que vulgui sempre que no faci mal ni perjudiqui la resta (la societat). També ens diu que aquelles persones que no segueixen aquesta conducta de llibertat han de ser penalitzades i que la societat (justícia) hi té plena autoritat (dret de fer-ho): Si la persona que duu a terme una acció no en perjudica cap altra, és lliure de fer el que vulgui, tot i que hagi de patir les conseqüències. Això no vol dir que, en funció de les seves accions, no puguin ser "castigats" mitjançant l'opinió pública.

Llibertat, Estat i Representació de Minories

En aquest text sobre política, Mill ens parla sobre les limitacions de l'Estat en la vida dels ciutadans i sobre la manera de jutjar o decidir les coses dels ciutadans, que es basen en la seva pròpia preferència. Mill creu que l'Estat només pot limitar les accions o la conducta d'una persona quan les accions que porta a terme aquesta perjudiquen la resta de ciutadans. També creu que a l'hora de decidir el que és bo per la societat, la gent ha de pensar en el bé general, que sigui satisfactori per a la resta de ciutadans i no el que és millor per a ell mateix. Per això, també hem d'integrar les minories (dones, esclaus), ja que si no no tindríem un Estat representatiu.