John Stuart Mill: Llibertat, Democràcia i Tirania de la Majoria

Mill, Llibertat i Democràcia: La Tirania de la Majoria

La Defensa de l'Opinió Individual

El poder mateix és il·legítim. El millor govern no té més títols per a ell que el pitjor. És tan nociu, o més, quan s’exerceix d’acord amb l’opinió pública que quan s’exerceix contra ella. Si tota la humanitat, menys una persona, fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos d’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint poder bastant, impedís que parlés la humanitat.

Precaucions contra l'Abús de Poder Democràtic

Amb tot, cal no confondre democràcia amb la tirania de la majoria. La voluntat del poble, en la pràctica, significa la voluntat de la part més nombrosa o més activa del poble. La majoria, o bé tots els qui aconsegueixen fer-se acceptar com a majoria, o sigui el poble, per consegüent, pot desitjar oprimir una part del seu nombre.

La Necessitat de Protecció Individual

Per tant, cal adoptar precaucions contra aquesta forma d’abús de poder com contra qualsevol altra. No només això, sinó que cal protegir-se també de la tirania de les opinions i dels sentiments predominants contra la tendència de la societat a imposar, per altres mitjans que la legislació penal, les seves pròpies idees i pràctiques com a regles de conducta, i a uniformitzar i estandarditzar així tots els caràcters.

El Rol de la Utilitat en la Legislació

El bé públic ha de ser l’objectiu del legislador: la utilitat general ha de ser el fonament del seu raonament. La ciència de la legislació consisteix a conèixer el bé autèntic de la comunitat; l’art és trobar els mitjans per realitzar aquest bé.

Els Dos Àmbits d'Humanització segons John Stuart Mill

L’ésser humà requereix de dos àmbits d’humanització:

• L'Àmbit de la Societat (Conjunt d’individus):
  • És una condició necessària, però no suficient.
  • Té tendència al Despotisme, a la Coacció, a la Uniformització i a l’Estandardització.
• L'Àmbit de la Llibertat (L'Individu):
  • És una condició necessària, però no suficient, de l’individu (ésser humà mancat d’una naturalesa preestablerta).

La Llibertat com a Motor del Progrés Social

Gràcies a la llibertat, la societat esdevé comunitat, un conjunt cooperatiu d’individus lliures, que inclouen entre els seus interessos els interessos dels altres. D’aquesta manera, poden desenvolupar-se alhora conjuntament i lliurement, tot fent progressar el conjunt de la societat gràcies a la diversitat d’experiències vitals, realitzant així l’ideal de felicitat propi de l’ésser humà.