John Stuart Mill: Llibertat, Felicitat i Utilitarisme

La llibertat humana segons John Stuart Mill

Mill advoca pel bé comú com a criteri moral, argumentant que això contribuirà a la felicitat individual. A vegades, el bé individual entra en conflicte amb el bé comú, per això, en la vida en societat, es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual.

Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Per a Mill, un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només és admissible la coacció en una persona quan és per evitar danys als altres.

Mill està totalment en contra que l'estat intervingui en les decisions que no afecten la resta de la societat. Si una persona fa un acte i aquest no causa cap conseqüència en les altres persones, l'estat no té el dret de jutjar ningú per l'acte comès. Però existeix una contradicció: Mill afirma que totes les persones són lliures sempre que no perjudiquin altres persones o a si mateixes. Llavors, si una persona fa un acte, per exemple, estaria bé que una persona robés als rics per donar-li als pobres?

Mill no condemna per la finalitat del bé, sinó pel mal, però encara que aquestes conseqüències siguin bones, la llei pot condemnar-les.

Per a Mill, tota persona té dret a ser lliure, té dret a tenir una formació i té dret a créixer com a persona. Tots aquests drets són les bases de la felicitat per al nombre més gran. Per tant, hi ha una connexió entre l'utilitarisme i el liberalisme, que és buscar la felicitat per a la major part de les persones. Però pot existir una minoria que és la que haurà de fer el que diu la majoria, tot i que Mill no estava d'acord amb això. Mill va ser el primer que va proposar el vot de la dona, però va ser rebutjat.

Fi a la felicitat

Per a Mill, el bé moral estava associat a la felicitat dels homes i les dones, però això causa problemes quan aquesta felicitat està associada al plaer. Bentham va proposar els càlculs dels plaers, però si del que es tractava era de sumar i restar plaers individuals, no tots els plaers són iguals, sinó que segueixen una jerarquia. El que fa Mill és dir que cal tenir present la qualitat tant o més que la quantitat. Així, Mill diu que existeixen dos tipus de plaers: els plaers superiors (intel·lectuals) i els plaers inferiors (corporals), i que només si aquests últims se subordinen als primers podrem aspirar a una felicitat digna dels éssers humans. També, Mill inclou els plaers superiors que provenen de contribuir a la felicitat col·lectiva.

Mill es va atrevir a afirmar que el progrés de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim. Per tant, tots els fins de la conducta formaran part de la felicitat de tots.

Per a Mill, en nosaltres existeix un sentiment natural de pertinença al col·lectiu social i, per tant, sobre aquest sentiment, l'educació ha de construir el sentiment moral.

Mill manté que la defensa de l'interès de tots respon al propi interès, però a més d'aquesta defensa egoista de l'interès general, Mill afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.

Per tant, la felicitat és el fi de la conducta i la justificació que tots els altres fins de la conducta són part de la felicitat.

Mill afirma que tot el que desitgem els humans està orientat a la consecució de la felicitat i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat és desitjable i, per tant, és el fi de la nostra conducta i pertany a la felicitat.