John Stuart Mill: Llibertat, Societat i el Principi del Dany

Anàlisi del Pensament Liberal de John Stuart Mill

(Text de referència: Per bé que la societat no es basi en un contracte formal, viure-hi implica obligacions mútues.)

1. Llibertat Individual i Responsabilitats Mútues

El text defensa que viure en societat implica obligacions mútues, fins i tot si no hi ha cap contracte formal. Els ciutadans han de respectar els drets dels altres i assumir responsabilitats comunes. Si un individu perjudica directament els interessos d’un altre, la societat pot intervenir, ja sigui legalment o mitjançant la pressió de l’opinió pública. Ara bé, si l’acció no afecta cap altra persona, l’individu ha de tenir llibertat total per actuar com vulgui. Aquest equilibri entre llibertat i responsabilitat és el nucli del pensament liberal de Mill.

2. Definició de Conceptes Clau

• «Consentiment tàcit»: Acceptació implícita d’una norma social pel sol fet de viure en societat.
• «Ser castigat per l’opinió»: Rebre censura o desaprovació social (no legal) per part de la comunitat.

3. El Principi del Dany i la No Intervenció Social

La cita clau és: «Però no és adequat plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona.»

Mill afirma que la societat només pot intervenir en la llibertat individual quan hi ha un perjudici real a tercers. Si una acció només afecta la persona que la fa, la societat no té dret a intervenir. Aquesta afirmació es basa en el Principi del Dany, que és central en el pensament de Mill: la llibertat individual és inviolable, excepte quan es fa servir per fer mal a altres. Mill defensa així una concepció liberal i harmònica de la convivència: cadascú ha de ser lliure mentre no perjudiqui ningú.

4. Comparació de la Moralitat: Mill vs. Aristòtil

Concepcions ètiques en la filosofia occidental

La moralitat segons Mill es concep com un sistema per garantir la llibertat i el benestar, fonamentada en la utilitat i el respecte als drets individuals. La moralitat es basa principalment en els efectes de les accions (utilitarisme).

Aristòtil, en canvi, entén la moral com una recerca de la felicitat (eudaimonia) a través de la virtut i la vida racional. Les accions bones són les que perfeccionen el caràcter i porten a la plenitud de l’ésser humà dins la polis.

Diferència Clau

Mill defensa la llibertat individual com a valor fonamental; Aristòtil prioritza la vida virtuosa com a realització del bé comú.

5. Aplicació del Principi del Dany: El Cas Antitabaquista

La qüestió plantejada és: «No s’haurien de fer campanyes antitabac que busquen que la gent deixi de fumar: fumar o no (quan es fa en llocs on ningú no es veu obligat a ser “fumador passiu”) només afecta la salut de la persona que ho fa i, per tant, la societat no hi hauria d’intervenir.»

Estic parcialment d’acord. Si fumar es fa en espais privats o en llocs on ningú no es veu obligat a exposar-se al fum, no afecta directament tercers i, per tant, segons Mill, la societat no hauria d’intervenir legalment. Ara bé, les campanyes informatives no són una imposició, sinó una manera de promoure el benestar i la salut pública. Mill no s’oposaria a persuadir mitjançant arguments, sempre que no es vulneri la llibertat individual. Per tant, les campanyes antitabac són legítimes mentre no impliquin sancions o prohibicions injustificades.