John Stuart Mill: Llibertat, Utilitarisme i Comparació amb Kant

La Filosofia de John Stuart Mill: Llibertat i Utilitarisme

John Stuart Mill considerava que cada persona ha de ser lliure per conrear la forma de vida que més la satisfaci. Encara que considerem que algú es perjudica a si mateix, no se li ha de prohibir d’actuar, perquè, segons Mill, cadascú és el millor jutge dels propis interessos.

Mill va criticar obertament la intolerància, el paternalisme i la pràctica de l’esclavatge, entre d’altres. També va protagonitzar una campanya en favor dels drets de les dones que va tenir una gran repercussió en la societat conservadora, tradicional i masclista de la seva època.

La Lliure Expressió i la Recerca de la Veritat

Per a Mill, no hauríem d’impedir la lliure expressió en cap cas, ni tan sols quan s’utilitza per blasfemar o per proclamar obertament la mentida.

Mill pensava que, encara que una opinió sigui errònia, pot contenir elements veritables. En qualsevol cas, ningú no té dret a determinar pels altres quines opinions són veritables i quines són falses. Si volem defensar la veritat, la millor manera és fomentar la discussió i el debat lliures en lloc d’imposar el nostre punt de vista particular.

Comparació Ètica: Mill vs. Kant

John Stuart Mill: L'Utilitarisme

En l'ètica, Mill sostenia el criteri utilitarista de buscar el màxim benestar del major nombre d'individus. La felicitat general és el criteri i fi de la moralitat, apel·lant al sentit comú dels éssers humans com a principi i guia de l'acció.

• Aquesta doctrina ètica sosté que la felicitat dels individus, de cadascun, depèn de la dels altres.
• El bo o dolent no depenen dels motius de l'acció, sinó de les seves conseqüències. Poca importància té per als utilitaristes que s'obri per egoisme o altruisme, sempre que el resultat sigui socialment beneficiós per a la majoria.
• El dolent és allò inútil per aconseguir la felicitat, i el bo és allò útil per aconseguir-la.
• La felicitat en conjunt aconsegueix la felicitat individual.

Immanuel Kant: L'Ètica del Deure

• Imperatius categòrics: Accions incondicionades, lliures de qualsevol condició o finalitat externa.
• No consecuencialista: El valor moral de l'acció no depèn de les seves conseqüències, sinó de la intenció i la màxima que la guia.
• Basada en la Raó: La moralitat emana de la raó pràctica.
• Bona Voluntat: L'única cosa bona en si mateixa, sense restriccions.
• Abstracta: Principis universals aplicables a qualsevol ésser racional.
• Deure apriorístic: L'acció moral es realitza per deure, no per inclinació o interès. El deure pel deure mateix.
• Tipus d'actes segons el deure:
  • Actes contraris al deure.
  • Actes d'acord amb el deure i per inclinació mediata (ni bons ni dolents moralment).
  • Actes d'acord amb el deure i per inclinació immediata (ni bons ni dolents moralment).
  • Actes complerts per deure (es produeixen conforme al deure i no segueixen cap inclinació; són els únics amb valor moral).