John Stuart Mill: Llibertat, Utilitarisme i el Principi del Dany

La Filosofia de John Stuart Mill: Llibertat i Utilitarisme

1. La Llibertat Individual i els Límits de la Societat

John Stuart Mill, en la seva obra, aborda la qüestió de la llibertat individual en el context de la societat. Afirma que, en viure en societat, tenim l'obligació moral de respectar els drets dels altres. Mill sosté que qualsevol persona que no respecti els drets i els interessos dels altres pot ser jutjada per la societat. Som lliures d'actuar segons els nostres interessos, sempre que les nostres accions no perjudiquin els interessos dels altres. En essència, Mill defensa un enfocament utilitarista: allò que ens proporciona felicitat és útil, sempre que respectem els altres.

2. Crítica a l'Utilitarisme Simple i la Jerarquia dels Plaers

Mill fa una crítica a la interpretació simplista de la filosofia utilitarista. Argumenta que si la vida es basés únicament en la satisfacció de plaers intrínsecs, no ens diferenciaríem dels animals. Per això, introdueix la idea de la diferenciació dels plaers. Distingeix entre els plaers corporals (com menjar o dormir), que poden ser comparats amb els instints animals, i els plaers superiors, que són els que realment encaixen amb l'utilitarisme. Aquests plaers superiors inclouen la intel·ligència, l'estètica i la sensibilitat moral.

Mill defineix dos conceptes clau:

• Principi del Dany: L'única raó que pot justificar que l'estat (com a font de poder) actuï contra la voluntat d'un individu és per evitar que les seves accions perjudiquin els altres.
• Principi d'Utilitat: Principi filosòfic central de l'utilitarisme que considera com a bo o correcte allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible. Els judicis morals es basen en les conseqüències de les accions.

3. La Jerarquia dels Plaers i la Compatibilitat amb l'Utilitarisme

Mill diferencia dos tipus de plaers que guien els éssers humans:

• Plaers superiors o mentals: Relacionats amb la intel·ligència, la sensibilitat moral i l'estètica.
• Plaers inferiors o corporals: Relacionats amb la satisfacció de les necessitats físiques.

Mill argumenta que alguns plaers són més desitjables i valuosos que altres, referint-se específicament als plaers superiors. Aquests plaers superiors tenen en compte la voluntat i els desitjos dels altres, ja que es basen en l'autorespecte i la sensibilitat moral. Només podem accedir a aquests valors mitjançant la recerca dels plaers superiors. Per tant, són compatibles amb el principi d'utilitarisme, perquè tenen en compte els altres i no només la satisfacció personal.

4. (Secció 4 omesa, ja que repeteix la secció 3)

5. Definició del Principi d'Utilitat

Mill defineix el principi d'utilitat. Les nostres accions es consideren correctes sempre que promoguin la felicitat, és a dir, sempre que respectin la llibertat i els drets dels altres i facin feliç el major nombre de persones possible. Si una acció tendeix a produir el contrari de la felicitat, és a dir, no és útil ni bona per a l'individu ni per a la societat, es considerarà dolenta. A més, si una acció només beneficia l'individu que la realitza, però perjudica altres persones, també es considerarà dolenta.