John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Coneixement

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

John Stuart Mill, figura clau de l'ètica i la política, s'inscriu en la tradició utilitarista iniciada per Jeremy Bentham i el seu pare, James Mill. L'utilitarisme sosté que una acció és moralment correcta si promou la felicitat o el benestar del major nombre possible d'individus.

Influències en l'Utilitarisme

L'utilitarisme de Mill beu de dues fonts principals:

• Epicur: Per la concepció de la felicitat com a plaer i absència de dolor.
• Hume: Per la creença optimista en la capacitat humana de buscar no només la felicitat individual, sinó també la col·lectiva, gràcies a la simpatia i la identificació amb els altres.

Distincions Clau en l'Utilitarisme de Mill

Mill va introduir matisos importants respecte als primers utilitaristes:

1. Qualitat dels Plasers

A diferència dels seus predecessors, Mill distingeix entre diferents tipus de plaers, atorgant superioritat als plaers intel·lectuals i estètics sobre els purament corporals. La seva famosa cita reflecteix aquesta idea: "Val més ser una persona insatisfeta que un porc satisfet". Argumenta que la majoria de les persones prefereixen els plaers superiors, fins i tot si això implica una menor satisfacció física.

2. Utilitarisme de l'Acte vs. Utilitarisme de la Regla

Mill diferencia entre:

• Utilitarisme de l'acte: Avalua la moralitat d'una acció concreta basant-se en les seves conseqüències directes.
• Utilitarisme de la regla: Considera la utilitat de les regles o normes generals que governen les accions. Mill dóna més importància a la utilitat de les normes generals per assolir la felicitat col·lectiva.

3. La Felicitat i el Dolor

Mill observa que és més fàcil arribar a un consens sobre el dolor que s'ha d'evitar que sobre els plasers que proporcionen la felicitat. Això es deu, en part, a la seva defensa de la llibertat personal, reconeixent que existeixen diverses vies per assolir la felicitat.

Respostes a Crítiques

Mill aborda diverses crítiques a l'utilitarisme:

• Egoisme: Contràriament a la idea que l'utilitarisme només busca la felicitat personal, Mill afirma que la felicitat individual està intrínsecament lligada a la felicitat dels altres. La felicitat és compartida, i no es pot ser feliç mentre els que ens envolten pateixen. Fins i tot el sacrifici personal té valor si contribueix al benestar general.
• Impossibilitat d'assolir la felicitat: Encara que la felicitat completa pugui ser un ideal difícil d'assolir, Mill argumenta que és possible avançar en l'eliminació del dolor i la infelicitat. La felicitat es justifica per si mateixa.

Utilitarisme i Política

Com a demòcrata, Mill veu l'utilitarisme com un fonament per al benestar de la majoria. No obstant això, identifica dos perills en el sistema democràtic:

• Injustícies contra les minories: Mill alerta del risc que, en buscar el benestar de la majoria, es cometin injustícies contra les minories. Defensa una societat democràtica on l'interès de la majoria no serveixi d'excusa per oprimir les minories, valorant la diversitat per sobre de la uniformitat.
• Govern de la mediocritat: També preveu el perill que la democràcia degeneri en un govern de la mediocritat. Per això, proposa que els individus experts en determinats camps tinguin un paper destacat com a assessors del govern, sense substituir mai els representants elegits pels ciutadans.

La Defensa de la Llibertat Personal

En el seu llibre "Sobre la Llibertat", Mill defensa la llibertat individual de manera contundent:

• Un individu adult i conscient dels seus actes és lliure d'actuar com li sembli.
• No es justifica prohibir actes basant-se en ofenses morals o perjudicis personals indirectes. Només es poden prohibir aquelles conductes que perjudiquen directament a altres individus.
• Les conductes que causen un dany directe poden ser regulades per lleis o criticades per l'opinió pública. Les conductes que només afecten indirectament a altres han de ser respectades, ja que la llibertat personal té un valor primordial.

La defensa de la llibertat personal, o liberalisme, en l'activitat econòmica és un exemple clar d'aquesta postura. Mill entén la llibertat principalment com a llibertat d'acció (fer allò que volem sense limitacions), més que com a llibertat d'elecció o lliure albir.

La relació entre la defensa de la llibertat i les idees utilitaristes de Mill rau en la utilitat de la llibertat per assolir la felicitat humana.

Comparativa amb Locke: Coneixement, Ètica i Política

Coneixement

Tant Locke com Mill s'emmarquen en la tradició empirista, segons la qual el coneixement humà prové de l'experiència sensorial. La ment es considera una "pissarra en blanc" on es graven les impressions. Les lleis científiques s'obtenen per inducció a partir de l'observació repetida.

Mill, tot i compartir aquesta base, considera que les lleis de les ciències humanes són més provisionals, donada la naturalesa lliure i imprevisible de l'ésser humà.

Qüestions d'Ètica o Política

• Locke: Defensor del liberalisme, promou el govern elegit democràticament, el dret a deposar governs ineficaços, la separació entre religió i estat, i la separació de poders (legislatiu i executiu). Considera la monarquia parlamentària com el millor sistema.
• J.S.Mill: Els seus valors morals es fonamenten en l'utilitarisme, on una acció és bona si contribueix al benestar de la majoria. També defensa fermament la democràcia.

Naturalesa Humana

Locke: Creu en una certesa intuitiva del jo o identitat personal, lligada al cos i al pensament, tot i que dóna més importància a la ment. Les característiques clau de la naturalesa humana són la tendència a la identificació amb els altres i el desig de ser lliure.