John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Realització Personal

John Stuart Mill: Utilitarisme i Felicitat

Identificació del Bé amb la Felicitat

Mill identifica allò bo amb allò que ens aporta felicitat. Considera que la felicitat és més gran quan afecta a més persones. Basa la seva filosofia en la idea del progrés de la humanitat. Divideix les accions en:

• Correctes: Aporten felicitat (plaer, absència de dolor).
• Incorrectes: Són el contrari de la felicitat (dolor i absència del plaer).

La felicitat individual és útil, però és un mitjà i no un fi en si mateix. La felicitat individual és el fi primer, però després es converteix en un fi posterior. Llavors, revisa tots els errors de l'utilitarisme per especificar que allò útil sigui un mitjà ("es pot valorar"). Hem de poder dir si allò ens val o no per aconseguir el fi que volem. Discutirem els mitjans que són vàlids des de la política.

Ètica del Plaer i Moral de l'Abnegació

Per a Mill, l'individu és important, però busca l'interès general (més important el col·lectiu). Crearà la moral de l'abnegació (autorenúncia): "Jo sacrifico el meu bé i aconsegueixo un major bé pels altres". Si no és útil el sacrifici, no l'hem de fer.

Qualitat versus Quantitat en els Plaers

Mill diu que és millor la qualitat que la quantitat; els plaers varien segons la qualitat (intensitat del plaer). Crítica: Sempre hem buscat la qualitat en la vida quotidiana, per què no l'hem de buscar en el plaer? Els plaers mentals són superiors als corporals perquè són més perdurables, ja que l'ésser humà és perfectible. Hi ha persones que no poden buscar els plaers mentals per dues raons: per incapacitat pròpia i per falta d'educació. La societat no busca valors superiors per la manca d'oportunitats (s'oposa als polítics). No dóna oportunitats a l'individu per buscar els plaers mentals. Només pot jutjar quins plaers són superiors l'individu que els ha experimentat. Mill es declara un jutge competent.

Límits de la Llibertat

Anàlisi de les Actuacions

Distingeix entre les accions que només m'afecten a mi i les que afecten als altres. Les que només m'afecten a mi no necessiten control. Hi ha control de diferents tipus. Controlem les accions:

• Evitant les accions perjudicials.
• Ho podem evitar per l'educació promoguda per l'estat.
• Posant remei (deures).
• Imposant obligacions.

El control l'imposa el govern a través de les lleis i la societat per coacció moral.

Llibertat Individual i Social

La llibertat de l'individu comença quan acaba la dels altres. Parla de llibertat de iure (a priori), que es veurà limitada per la llibertat de facto (a posteriori). Significa el control de tots per tots ("tots ens controlem"). La societat ens dóna més drets i nosaltres donem unes obligacions respecte a ells. El meu comportament incideix en el dels altres. Hi ha d'haver un equilibri en el desenvolupament mutu. Per assolir la llibertat, l'obligació màxima de l'individu és la participació social (votar). Per això es requereix autonomia i independència, que té com a única condició no perjudicar.

Realització Personal

Dret a la Realització Personal

L'ésser humà té dret a la realització personal perquè ens basem en el progrés de l'ésser humà. En parlar d'home, es refereix també a la dona, perquè les dones tenen els mateixos drets que els homes. Afirma la igualtat de sexes.

Característiques de la Realització Personal

Per a Mill, la realització personal no és imitar, ni fer les coses per obligació, ni seguir patrons externs. Tot això és propi del simi (animal imitador), però no de l'ésser humà (Nietzsche). La realització personal és cultivar la raó, el meu interior. Viure segons els meus sentiments i la meva raó. Només així podrem desenvolupar la nostra individualitat, i això afectarà la societat i la cultura en general. La realització significarà no posar inconvenients als esforços dels altres, però primar els meus. L'espècie humana guanyarà deixant que tothom visqui com vulgui i no obligant-lo a viure com els seus semblants. Es veu la tolerància com a base del pensament liberal i la no-intervenció de la societat sobre l'individu.