Jordi i Ausiàs Marc: Poetes Valencians del Renaixement

Jordi: Va néixer a València entre 1395 i 1400, i va morir cap al 1425. És el primer gran poeta valencià i és considerat un gran poeta de cort i cambrer personal del rei Alfons el Magnànim, a pesar de ser fill d'un esclau morisc alliberat. Va participar activament en les campanyes militars per a la conquesta del regne de Nàpols. Es considera un poeta de transició entre els trobadors i l'obra renovadora d'Ausiàs Marc. De fet, encara que conservà alguns occitanismes, també va estar influït pels italians del "dolce stil nuovo", Dante i Petrarca. És el més original a causa de la seva actitud humana, sincera, íntima i separada del convencionalisme trobadoresc a l'hora de tractar la poesia amorosa. També destaca per la puresa i la musicalitat de l'expressió.

Estil i recursos d'Ausiàs Marc: Intenció commovedora. El poeta pretén commoure el lector i comunicar-li tota la complexitat del seu pensament i l'amargor dels seus sentiments. La presència del jo líric mostra el recurs constant a la primera persona, que li atorga un toc de modernitat, d'individualisme i d'una singularitat que l'apartava de la resta dels homes. Una altra peculiaritat són les llargues comparacions que sovint evoquen l'experiència amorosa com una situació límit i angoixant. L'antítesi s'utilitza per a expressar l'escissió del poeta entre l'amor sensual i espiritual; la convulsió interior recorre a fer lítotes, afirmant negant, i a l'inrevés. Les personificacions són un recurs significatiu en la seva obra per tal de fer més expressives les seves tensions interiors. Les interrogacions retòriques que es fa ell mateix li donen un to de sinceritat i dramatisme a la seva obra.

Rois: La seva obra no es pot interpretar sense tenir en compte les seves vivències personals, ja que l'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció. Corella cultivà el tema amorós amb molta originalitat. El seu concepte de l'amor, a diferència de Marc, no pretén crear una filosofia de l'amor ni tampoc relatar el drama amorós que es desenvolupa en el seu interior. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses, personificant i exterioritzant aquests estats d'ànim en tercera persona, en personatges de ficció. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre. Pel que fa a la prosa, s'observa fàcilment com segueix el model humanista de la prosa valenciana: crea neologismes lèxics i col·loca sistemàticament el verb al final de la frase. Entre les seves obres en prosa destaca La Tragèdia de Caldesa (1458), descripció d'una infidelitat que sofrí l'escriptor. En la poesia, segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab, però Corella aconsegueix en els versos un ritornell més àgil i suau, acostant-se a la poesia italiana. El resultat serà una lírica d'expressió més plàstica i sonora.