Josep Carner: Biografia Completa i Obres Essencials

Josep Carner: Biografia i Vida del Poeta

Neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fou fill únic d'un matrimoni de classe mitjana i cultivada. El pare havia treballat com a redactor d'El Correo Catalán, el diari carlí, i dirigia la revista catòlica La Hormiga de Oro. El petit Josep manifesta la seva vocació literària amb una precocitat inusual i un talent propi dels nens prodigi: als dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta; als quinze anys, el 1899, guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze.

Es llicencia en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publica el seu primer llibre de versos, Llibres dels poetes, d'influència modernista, alhora que dirigeix la revista literària Catalunya i inicia la col·laboració, com a periodista polític, a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista.

De fet, l'any 1920 ja feia cinc anys que era casat amb Carmen de Ossa i pare de família, però malgrat el seu prestigi literari, no tenia una font d'ingressos fixos i la seva posició econòmica era precària. Això l'impulsa a fer oposicions al cos diplomàtic i, el gener de 1921, és nomenat vicecònsol a Gènova. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no torna mai més a residir permanentment a Catalunya.

Durant la Guerra Civil espanyola, Josep Carner és un dels pocs diplomàtics que es manté fidel a la República.

El 1964 Josep Carner fa vuitanta anys, i la seva obsessió és tornar a veure Catalunya abans de morir. L'abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Josep Carner retorna per sorpresa a Catalunya en una visita breu, de dos mesos. Mor pocs dies després de retornar a Brussel·les, el 4 de juny de 1970.

Obres Essencials de Josep Carner

• Els fruits saborosos (1906): Considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, del qual Carner fou un pilar fonamental.
• Auques i ventalls (1914): Reprèn la tradició satírica i dóna un reflex costumista de Barcelona i de la política de l'època.
• El cor quiet (1925): Una creació constant de llenguatge i una transfiguració del seu món, ha esdevingut ja clàssic.
• Nabí (Buenos Aires 1941): Llarg poema líric-narratiu, publicat després de la guerra civil.