Josep Carner: Etapes, Obres i Narrativa Modernista

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner (1884-1970) és un dels millors poetes catalans del segle XX. Conegut com el "príncep dels poetes", va destacar també en articles periodístics, que posteriorment va agrupar en volums com Les bonhomies. Va escriure reculls de narracions com La creació d'Eva i altres contes i peces teatrals com El Giravolt de Maig. També va traduir textos a l'anglès i al francès.

Carner rebutja la teoria de Maragall sobre la "paraula viva", ja que creu que la inspiració només proporciona el primer vers i després el poeta, amb esforç, ha de crear els altres. Quant a la forma, usa estrofes clàssiques com el sonet i populars com l'auca i el romanç, demostrant un gran domini dels recursos lingüístics.

Etapes de la seva obra

Primera etapa (1900-1905)

Etapa d'aprenentatge. Segueix models com Bécquer, Verdaguer o Guimerà. El 1904 publica Llibre dels poetes, que s'inclou dins del modernisme.

Segona etapa (1906-1924)

S'emmarca plenament dins del Noucentisme. Prova de ser un professional en literatura. Col·labora en diaris i revistes, i dirigeix l'editorial catalana. Publica:

• Els fruits saborosos: col·lecció de poemes ambientats en un món clàssic d'inspiració burgesa que escenifiquen les diferents etapes de la vida.
• Auques i ventalls: recull de to irònic on s'idealitza la ciutat noucentista, amb Barcelona com a model. És una poesia bàsicament objectiva que té com a punt de partida una anècdota que suggereix allò que el poeta vol comunicar-nos.

Tercera etapa (1925-1939)

Carner exerceix de diplomàtic fora de Catalunya, tot i que no es va distanciar del món intel·lectual i polític català. El seu llibre més important d'aquesta etapa, El cor quiet, assenyala el pas cap a una lírica més reflexiva, propera al postsimbolisme.

Quarta etapa (1939-1970)

Reflecteix el seu exili a Mèxic i després a Bèlgica, on morirà. Carner escriu una poesia metafísica amb temes com la divinitat o la proximitat a la mort. El 1941 publica Nabí, un extens poema narratiu que exposa la història bíblica de Jonàs. El 1957 edita la seva poesia completa amb el títol Absències, que tracta de l'enyorament de la pàtria.

Narrativa Modernista

Els narradors modernistes van intentar trobar camins per renovar el gènere narratiu. El corrent que va generar més beneficis va ser la novel·la simbòlica, caracteritzada per usar elements naturalistes.

Obres destacades de la novel·la simbòlica

• Els sots feréstecs, de Raimon Casellas: primera mostra d'aquest tipus de narrativa, protagonitzada per mossèn Llàtzer, destinat al poble de Montmany, un indret on es troba una multitud amorfa que el capellà prova de redimir, però que al final acaben amb ell.
• Solitud, de Víctor Català: Mila, la protagonista, farà un camí iniciàtic d'individualització pujant amb el seu marit a Sant Ponç. Allà coneix el pastor Gaietà i s'adona que s'ha de formar com a dona davant els condicionants que l'envolten.
• Vida i mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès: el protagonista s'ha d'enfrontar al mal personalitzat per un càncer que l'acaba matant.

Decadentisme

Un altre corrent de la narrativa modernista va ser el decadentisme. La narrativa, sota la influència de Gabriele D'Annunzio, passa de la descripció a la suggestió.

• Prudenci Bertrana: Josafat
• Miquel de Palol: Camí de llum
• Joaquim Ruyra: Marines i boscatges, Jacob