Josep Carner: Vida i Obra del Poeta Català

Josep Carner: Vida i Obra

L’obra de Josep Carner comprèn diverses etapes que podríem delimitar així:

L’aprenentatge. El Modernisme (1896-1905)

Foren els anys d’aprenentatge on Carner provà tots els gèneres literaris (narració, conte, poesia i teatre). El 1904 fou un any molt important, doncs a part d’acabar les dues carreres, publicà el seu primer llibre de poesia, El llibre dels poetes. En aquesta època segueix els corrents propis de la restauració: Bécquer (Rimas y Leyendas), Campoamor, Verdaguer (Canigó), Guimerà (Terra baixa). Vers el 1900 Carner reflexionà sobre la poesia i la situació del poeta de tal manera que va fer un pas cap al modernisme. La reflexió començà amb la sacralització del poeta que està en conflicte amb la societat. Aquesta tan sols l’accepta per destruir-lo immediatament.

La professionalització: el Noucentisme (1906-1924)

És l’etapa més coneguda i la més mitificada de Carner. Esdevingué un professional de la literatura i creà una imatge púdica a mig camí del bohemi com Rossinyol i del dandy britànic com Oscar Wilde (imatge enginyosa que encara preval).

Durant aquests anys va escriure molta poesia, segons els esquemes noucentistes. Fruits saborosos (1906) és el llibre de la pèrdua de la joventut, com Aloma de Rodoreda, és el llibre de la innocència. La infantesa és el goig i l’alegria, però és falsa perquè ignora la realitat. La maduresa suposa la plenitud, la resignació i l’acceptació del pas del temps: és el seny, l’eliminació de les tensions, la tranquil·litat i la serenitat, la previsió del futur, tot a mig camí entre la nostàlgia i la ironia. Finalment, la vellesa és la permanència a través del record.

La descoberta del Simbolisme (1925-1939)

El 1921, Carner havia iniciat la seva carrera diplomàtica com a vicecònsol a Gènova. Les causes d’aquest canvi de l’ofici de poeta pel de diplomàtic no són gaire clares. Hi ha molts comentaris, uns per pressió de la pròpia muller, altres per raons econòmiques. Mantingué però els estrets lligams amb Catalunya i una intensa activitat literària molt d’acord amb els cànons que s’havia proposat.

L’allunyament de Catalunya per una banda, i les noves lectures per l’altre, li suposaren un canvi, és a dir, un descobriment d’una poesia més humana, més densa i més realista. El cor quiet (1925), és el llibre que millor reflecteix el canvi.

La poesia metafísica (1939-1970)

La marxa voluntària de Catalunya es convertí, amb la guerra, en estada forçosa a l’exili. Foren anys de dispersió professional: professor universitari, director d’edicions, traductor, etc. Pel que fa a la poesia, enllestí i publicà el gran llibre Nabí, que vol dir profeta en hebreu. Carner aprofundeix amb les meditacions anteriors com l’enyorament de la pàtria, ara per una separació forçosa, i també el paper de l’home en el món, etc. Convertí el seu poema en un model d’especulació metafísica. Estructurat en deu cants, és un poema narratiu sobre la història bíblica de Jonàs, enviat per Déu a anunciar als habitants de Nínive la destrucció de la ciutat si no es penedien dels seus pecats individuals i col·lectius que s’hi cometien. Jonàs, en un primer moment, refusa l’ordre divina al·legant que ja se sent vell i que està cansat que la gent no l’escolti. Decideix oblidar la Veu de Déu i el manament, però de seguida se li presenten dubtes de consciència. Jonàs fuig, marxa de Déu, dels altres i d’ell mateix, i es refugia en un vaixell. Però els mariners, que intenten salvar l’embarcació durant una tempesta, el llancen a l’aigua. Llavors un gran peix se l’empassa i viu tres dies i tres nits dins del seu ventre, i Jonàs recuperà la fe. Davant d’una Nínive penedida, Déu aplaca la seva ira. Nabí és un poema difícil, no tan sols per la simbologia moral que conté (por, pecat, ira, venjança), sinó per la complexitat lingüística.