Josep Maria de Sagarra: Vida, Estil i Obra Literària Catalana

J. M. de Sagarra: Vida i Trajectòria

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1981. Era descendent d'una família de l'antiga noblesa catalana. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona (UB).

Inicis Professionals i Obres Clau

• Amb 20 anys (1914), va publicar el seu primer llibre de poemes: "Primer llibre de poemes".
• Quatre anys més tard, va publicar la seva primera obra teatral, "Rondalla d'esparvers".
• Un any després, va publicar la seva primera novel·la, "Paulina Buxareu".

Carrera Periodística

Com a periodista, va exercir de corresponsal a Berlín pel diari El Sol de Madrid l'any 1918. Era amic personal de Gaziel, ja que havien estudiat als Jesuïtes de Casp.

Sagarra va ser l'escriptor i periodista més popular i carismàtic dels anys 20 i 30 gràcies a la diversitat lingüística i temàtica dels seus escrits. Aquesta popularitat es va mantenir fins als anys 40 i 50, després de la Guerra Civil.

Col·laboracions Destacades

Va col·laborar amb el diari La Publicitat (1923-1929) amb la secció "Cafè, copa i puro", de la qual va publicar un llibre amb els seus millors articles el 1929. Posteriorment, va escriure a la revista Mirador (1929-1936).

Després d'un viatge de noces, va tornar el 1940 i va començar a escriure per a la revista Destino sota l'epígraf Antepalco.

El 1941, arran d'una carta anònima demanant el premi Nobel per a Josep Pla i Sagarra, aquest darrer, per gelosia, va marxar a La Vanguardia. Aquesta carta va comptar amb el suport de la direcció de la revista.

Estil Literari de Sagarra

Sagarra va incorporar un gènere nou a Catalunya, situat entre les columnes anglosaxones (reflex de la societat) i una barreja de crònica social francesa, reflectint allò que passava a la vida quotidiana.

Característiques Principals

Sensibilitat Contemporània

Els seus textos semblen escrits des d'una terrassa, observant el pas de la vida d'aquesta nova societat de masses. Escrivia des de llocs emblemàtics com l'Hotel Colom o el Club Nàutic.

Enginy i Recursos Estilístics

Era un gran descriptor, utilitzant molts recursos estilístics com metàfores, metonímies i hipèrboles, sacsejant el català del moment. En fer el llenguatge més casolà i atractiu, va ampliar el mercat de lectors de premsa.

Prosa i Temàtiques

• Prosa vital, fluïda, que llisca (Ex: "esclaten les flors, els ocells...").
• Feia referència a temes picants com la prostitució, el Barri Xinès o el cabaret amb un to amè.
• Costumisme: li agradaven els costums i el món perdut.
• Sensibilitat poètica.
• Ús d'un to i llenguatge popular, sent molt hàbil comunicativament.