La Jota Aragonesa: Tradició, Música i Folklore

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,75 KB

Folklore Aragonès i la Jota

La jota es va trobar consignada per primera vegada en un manuscrit de finals del segle XVII, procedent d’Àvila, que es titulava Xifres per Arpa. Hi ha qui afirma que la jota procedeix d’Andalusia i està molt relacionada amb el fandango.

La Jota Aragonesa: Orígens i Evolució

La jota aragonesa és una manifestació del folklore d'Aragó, un gènere musical present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del segle XVIII o principis del XIX.

Expressió i Interpretació de la Jota Aragonesa

La jota aragonesa s'expressa a través del ball i el cant, amb una interpretació musical composta per una rondalla. El text serà molt important. Les estrofes són les cobles, i n'hi ha de cultes o populars. El cant serà homofònic, a solo o a duo.

Vestimenta Tradicional dels Joteros

Els joteros i joteres d'aquest tipus de cant vesteixen amb:

  • Pantalons o faldilla blanca
  • Espardenyes blanques amb cintes vermelles
  • Faixa vermella
  • Camisa blanca
  • Mocador vermell

La Jota: Context Peninsular i Singularitat Aragonesa

La jota no és més que una de les manifestacions de la tradició musical popular a la península. Conviuen amb ella altres formes (com masurques, paloteados…), encara que la interpretació de la jota a Aragó té un caràcter peculiar i distintiu que ha fet que sigui coneguda en l'àmbit internacional.

Temàtiques Recurrents en les Lletres de Jota

La seva temàtica és molt variada i depèn del moment en què es creen, incloent-hi:

  • Rondes
  • Festes
  • Tasques de camp

L'Amor i la Pèrdua: Temes Centrals

El destinatari principal de les lletres de jotes és, la major part de les vegades, l'estimada. En elles s'expressen elogis, desdenys o elegies a la dona desapareguda. L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua, que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç o la constatació de la vellesa.

Devoció, Terra i Crítica Social

Un altre tema recurrent és l'exaltació, pregària o devoció a la Verge del Pilar. També ho són l'ajuda per a la fertilitat del camp aragonès i el desig d'abundància d'una constant en l'imaginari comú d'Aragó: l'aigua.

Així mateix, és habitual el sentiment de vinculació amb la terra i la pàtria xica. També hi ha jotes el tema de les quals és una subtil denúncia social.

Entradas relacionadas: