Judaisme, Cristianisme i Islam: Creences i Pràctiques Essencials

El Judaisme: Creences, Llibres i Pràctiques

Els Llibres Sagrats del Judaisme

• La Torà (Llei): També coneguda com el Pentateuc.
• Nebim (Profetes): Inclou llibres històrics i profètics.
• Ketubim (Escrits): Comprèn llibres poètics, sapiencials i alguns narratius.

El conjunt d'aquestes tres parts l'anomenen Tanakh, paraula formada per les inicials de Torà, Nebim, Ketubim.

A diferència de la Bíblia cristiana, que consta de 46 llibres, la Bíblia jueva es compon de 39 llibres. No conté els llibres escrits originàriament en grec: Judit, Tobies 1 i 2, Macabeus, Baruc, Siràcida i Saviesa. Tampoc no recull els fragments grecs dels llibres d'Ester i Daniel.

Un altre llibre important per als jueus és el Talmud, una recopilació posterior de comentaris al text bíblic.

Un Déu Únic: Jahvè

El Déu del judaisme, Jahvè, és un Déu que es comunica, es revela a l'home en la història i hi actua per alliberar el poble jueu.

Receptes i Normes de Vida Jueva

El jueu piadós ha d'estimar Déu amb tot el seu ésser. Aquest amor es manifesta en l'obediència pràctica a la llei que Déu ha donat al poble. Aquests manaments cobreixen tot l'àmbit de la vida del jueu i estan resumits en els Deu Manaments. En la llei es troben també les normes que el poble ha de seguir. Cobreixen tots els àmbits de la vida del jueu: des de la circumcisió, passant per l'alimentació, la vida íntima, el vestit i totes les fites de la vida de les persones fins a la mort.

Llocs de Culte i Oració Jueus

• El Temple de Jerusalem: El gran temple construït per Salomó a Jerusalem cap al segle X aC es va constituir aviat en el centre de la vida religiosa de la ciutat. S'hi guardava l'Arca de l'Aliança i en les grans festes els sacerdots oferien sacrificis. El Temple va ser destruït dues vegades.
• La Sinagoga: És el lloc on es reuneixen els jueus per pregar i per llegir la llei. Hi van el dissabte, que és el dia sagrat. A la majoria de les sinagogues hi ha un altar al centre de l'estança, anomenat bimah, des d'on es guia l'oració i es predica. Després de la destrucció del Temple, la sinagoga va assumir el paper de preservar i desenvolupar el judaisme. A l'entorn de la sinagoga giren tant la vida religiosa com l'educació en les tradicions jueves.
• Les Oracions Jueves: La més important és la Xemà, autèntic credo del judaisme. Diu així: “Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces”.

Ritus i Festes Jueves

• La Circumcisió: El ritu de la circumcisió consisteix a tallar el prepuci als nens, poc després de néixer. Per mitjà d'aquest ritu, el poble jueu manifesta que ha estat triat per Déu. És com la marca d'aquesta tria en carn pròpia. L'origen de la circumcisió es remunta a Abraham.
• El Sàbat o Dissabte: El dissabte és el dia de festa dels jueus, en el qual es commemora el dia de descans de Jahvè després dels sis dies de la creació. Comença el divendres a la posta del sol i acaba dissabte a la nit. Els jueus piadosos s'abstenen de qualsevol treball i van a la sinagoga.
• La Pasqua Jueva: La festa de la Pasqua commemora la sortida d'Egipte i l'alliberament de l'esclavitud. Se celebra el dia 15 del mes de Nissan, que habitualment correspon al mes d'abril.
• Xavuot (Pentecosta Jueva): Se celebra cinquanta dies després de la Pasqua, és la festa de la recol·lecció.
• El Yom Kippur: Marca l'inici de l'any religiós. Són dies de penediment i oració.

El Cristianisme: Fe en Jesús i Comunitat

Els Evangelis: Testimoni de Fe en Jesús

La Bíblia: No són biografies de Jesús en el sentit que entenem avui aquest gènere literari, sinó el testimoni inspirat de la revelació de Déu en Jesucrist; a partir de la fe en Jesús de Natzaret, el Messies anunciat pels profetes, el Fill de Déu. El Jesús que mostren els evangelis és el Déu fet home que, després de la predicació, va ser executat a la creu i va ressuscitar. Va venir per anunciar a tots els homes, sense exclusió, la bona notícia de la salvació.

El Missatge Central de Jesús

Jesús és el Fill de Déu Pare, enviat per ell al món per proclamar que el Regne de Déu ha arribat amb ell i que es fa present en el cor de tots aquells que viuen en l'amor, la justícia, la veritat; en tots aquells que treballen per la pau. Jesús dedica gran part de la predicació a parlar d'aquest Regne que d'alguna manera ja és present, però que es manifestarà definitivament en la segona vinguda de Crist, al final dels temps.

La Vida del Cristià: Conversió i Valors

La resposta que Jesús demana als homes per fer present el Regne és la conversió de cor. No es tracta d'actuar segons unes normes, sinó d'entrar en un procés de canvi personal que porti a viure els valors del Regne: amor, justícia, veritat i pau. Així és com el cristià va entrant a poc a poc en la vida dels “benaurats fills de Déu”, fins a arribar, després de la mort, a la vida eterna al costat de Déu, amb tots els altres benaurats.

L'Església: Una Comunitat de Deixebles

Al llarg de la seva vida, Jesús va anar formant una comunitat de deixebles que l'acompanyaven per terres de Palestina. Escoltaven com predicava i contemplaven les obres prodigioses que feia. D'aquell grup de deixebles, Jesús en va triar dotze perquè constituïssin el nucli i el motor de l'expansió del cristianisme. Des dels començaments, el cristianisme és una realitat fortament comunitària. Allà on van anar, els apòstols van crear comunitats cristianes que recordaven les paraules de Jesús, celebraven l'Eucaristia i oraven en comú. Tot plegat viscut enmig d'un clima d'intensa fraternitat. El cristianisme té una forta vocació missionera. Pràcticament està present en tots els països del món.

Llocs de Culte i Oració Cristians

• L'Església o Temple Cristià: És el lloc on se celebra la major part dels sagraments, però no és l'únic lloc, ja que molts sagraments i celebracions poden realitzar-se en altres espais. D'entre els temples cristians, les catedrals són les més significatives, ja que hi té la seu o càtedra el bisbe de la diòcesi.
• Oracions Principals Cristianes: L'oració principal dels cristians és el Parenostre, que va ensenyar Jesús als seus deixebles; l'oració del Credo conté la fe de l'Església; i l'Avemaria és una oració per a Maria.

Festes Cristianes Importants

Les festes més importants dels cristians són la Pasqua i el Nadal:

• La Pasqua Cristiana: Celebra la Resurrecció de Jesús i és una festa variable que té lloc entre el 22 de març i el 25 d'abril. Abans de la festa de la Pasqua hi ha la Quaresma, que comprèn els quaranta dies anteriors.
• El Nadal: Celebra el naixement de Jesús i sempre té lloc el dia 25 de desembre. Abans de la festa de Nadal hi ha el temps d'Advent, que dura quatre setmanes.

Una altra festa important és la Pentecosta, que celebra la vinguda de l'Esperit Sant.

El Diumenge és el dia de festa setmanal perquè és el dia en què Jesús va ressuscitar. Aquell dia especialment els cristians van a l'església a participar en l'Eucaristia.

L'Islam: Submissió a Al·là i els Cinc Pilars

L'Alcorà: El Llibre Sant de l'Islam

Alcorà significa en àrab “recitació”. És la paraula d'Al·là recollida per Mahoma, el seu profeta, que l'ha transmès a tots els fidels. La tradició musulmana considera que l'Alcorà és l'obra mateixa de Déu. L'Alcorà reprèn les històries de molts dels personatges i fets que apareixen en la Bíblia, encara que difereix en molts detalls.

Els Cinc Pilars Fonamentals de l'Islam

Tot musulmà ha d'observar cinc preceptes bàsics:

• La Xahada (Professió de Fe): Professar que només hi ha un sol Déu, Al·là, i que Mahoma n'és el profeta. La fórmula que utilitzen és “Jo dono testimoni que no hi ha més Déu que Al·là i que Mahoma és el seu profeta”.
• La Salà (Oració Ritual): Resar cinc vegades al dia, repetint textos de l'Alcorà, inclinant-se en direcció a la Meca.
• El Zakat (Almoina Obligatòria): Aquesta norma obliga tothom, però ningú ha de passar fam per complir aquesta obligació religiosa, de manera que els qui no disposen de riquesa, es limitaran a comportar-se de forma caritativa.
• El Sawm (Dejuni del Ramadà): El quart pilar de l'islam consisteix a dejunar durant les hores de sol en el mes del Ramadà. El creient ha de renunciar al menjar i a la beguda (fins i tot a l'aigua) des de l'albada fins a la posta del sol. El mes de Ramadà depèn del calendari lunar i per tant canvia cada any, de manera que pot caure en els mesos calorosos de l'estiu.
• El Hajj (Peregrinació a la Meca): El creient ha de fer-ho almenys una vegada a la vida, llevat que no es disposi de mitjans. Es fa el dotzè mes del calendari islàmic.

Ritus i Normes de Vida Musulmana

• Les Mesquites: Són llocs d'oració. L'islam no ha desenvolupat cap tipus de ritu religiós i, per tant, no hi ha sacerdots. Són també llocs de reunió per a la comunitat i un lloc d'estudi de l'Alcorà.
• L'Imam: La paraula Imam, que significa “qui predica la fe”, no és l'equivalent al rabí jueu o al sacerdot catòlic. L'islam no té clergat i, en principi, qualsevol que en conegui el ritual pot dirigir l'oració. A les mesquites se situa davant dels altres fidels i actua com a guia per a la pregària.
• Normes Alimentàries i Socials: Entre les normes que ha de complir el creient es troben aquestes:
  • Abstenir-se de menjar carn de porc.
  • No beure alcohol.
  • Evitar fumar en la mesura que sigui possible.
  • Respectar els pares.
  • Ser solidari amb la família i amb les persones més properes.
• La Mort en l'Islam: La mort ha de ser acollida amb valentia i confiança. Tota vida ha de tornar a la font que és Déu. Després de rentar els difunts, s'emboliquen en un llenç i s'enterren amb el cap en direcció a la Meca.

Festes Islàmiques Principals

• Eid al-Fitr: Festa de la ruptura del dejuni, en la qual se solen fer regals.
• Eid al-Adha (Festa del Xai): Per commemorar el sacrifici d'Abraham.