Judici Oral: Tràmits i Qualificacions Provisionals

Procediment Abreviat

Contra els autos de sobreseïment, lliure o provisional, es pot interposar recurs de reforma i apel·lació, sense que per a utilitzar el d'apel·lació sigui necessària la interposició prèvia del de reforma i sense que cap d'ells tingui efectes suspensius.

Judici Oral: Tràmits Preliminars

Tancada la fase instructora, traslladades les actuacions a les parts i resolta, si escau, la petició de sobreseïment, correspon als acusadors formular l'escrit d'acusació i sol·licitar l'obertura del judici oral.

Aquesta sol·licitud, imprescindible per a poder procedir a l'obertura, es preveu en el procés ordinari com a alternativa a la sol·licitud del sobreseïment, mentre que en el procediment abreujat, es contempla com a exigència expressa que ha de figurar en l'escrit d'acusació, al costat de la determinació de la persona contra qui es dirigeix.

Aquest judici oral s'inicia, tanmateix, en el procés ordinari amb l'enviament de la causa a les parts perquè formulin les seves conclusions provisionals, qualificant els fets i resolent, si escau, els denominats articles de pronunciament previ, semblants parcialment a les qüestions prèvies.

La inclusió de la conformitat en aquesta lliçó obeeix a raons metodològiques, ja que en aquesta fase, i només pel que fa al procediment abreujat, la conformitat s'anuncia, però no es formalitza i produeix els seus efectes fins al judici oral pròpiament dit, evitant així la necessitat que la prova es practiqui.

Qualificacions Provisionals

Escrits d'Acusació

La vigència del principi acusatori exigeix que algú diferent del jutge o tribunal exerceixi l'acusació; això és, que hi hagi acusació per a poder obrir el judici oral, per a poder continuar-lo i per a poder dictar sentència (nemo iudex sine actore).

Obert el judici oral o juntament amb el mateix escrit d'acusació (com ocorre en el procés abreujat) resulta fonamental que se sostingui aquesta acusació, el suport formal de la qual en el procés ordinari és l'escrit de qualificació provisional (i, posteriorment, l'escrit de conclusions definitives) i, en l'abreujat, l'esmentat escrit acusatori.

L'acusació en el procés ordinari per delictes greus comprèn un conjunt d'actes processals de naturalesa diversa i relatius a diferents aspectes.

Qualificacions i Acció Penal

Obert el judici oral, les parts acusadores han de qualificar per escrit els fets sobre els quals ha de versar el judici. Amb aquesta finalitat, el tribunal sentenciador comunicarà la causa al fiscal i a les restants parts acusadores, perquè en el terme de cinc dies, presentin els seus escrits de qualificacions provisionals.

Pel que fa estrictament a l'objecte penal, els escrits de qualificació de les parts acusadores hauran de contenir els aspectes que es relacionen en l'article 650 LECrim.

Aquest règim és l'aplicable també a l'escrit d'acusació que s'ha de presentar en el procediment abreujat (art. 781 LECrim que remet al 650 LECrim): ara bé, s'ha de recordar que en el procediment abreujat l'escrit d'acusació es presenta abans de l'obertura del judici oral, i en aquest se sol·licitarà precisament l'obertura del judici oral.

Val la pena destacar, així mateix, la possibilitat de sol·licitar i practicar, si escau, prova anticipada, d'acord amb el que disposa l'article 781.1.III LECrim.

Qualificacions i Acció Civil

Si en l'escrit de qualificació provisional s'exercita, a més, l'acció civil de forma acumulada a l'acció penal, també s'haurà de fer menció als aspectes següents:

• a) La quantitat en la qual apreciïn els danys i perjudicis causats pel delicte, o la cosa que hagi de ser restituïda.
• b) Les persones que apareguin responsables dels danys i perjudicis o de la restitució de la cosa, i el fet en virtut del qual hagin contret aquesta responsabilitat.

Qualificació Alternativa

L'article 653 LECrim faculta les parts per a presentar sobre cada un dels punts que han de ser objecte de qualificació, dues o més conclusions de forma alternativa. Encara que és usual utilitzar aquest adjectiu (alternativa) per a designar aquesta manera de procedir, es tracta més aviat d'una qualificació eventual, ja que en virtut d'aquesta es procura, que si no resulta del judici la procedència de la primera qualificació, es pugui estimar qualsevol de les subsegüents en la sentència.

Proposició de Proves

En els escrits qualificatoris es faran constar, a més, les proves de què intenti valer-se cada part, presentant la llista de perits i testimonis que hagin de declarar a instància.

Es podrà sol·licitar, d'altra banda, la pràctica de la prova anticipada (art. 657.III LECrim) o el coneixement d'aquells testimonis o perits la identitat dels quals hagi estat preservada a l'empara de la LO 19/1994, de protecció a testimonis i perits en causes criminals.

De forma separada en el temps (això és, una vegada que la defensa ha formulat el seu escrit de qualificació provisional i s'han practicat les diligències de prova), les parts poden modificar els escrits de qualificació, en redactar les conclusions definitives, que, per utilitzar les mateixes paraules del nostre Alt Tribunal, resulten ser els veritables instruments processals de l'acusació (STS de 14 de febrer de 1994).