Els Jugadors de Cartes de Cézanne: Anàlisi Completa

Els Jugadors de Cartes

Paul Cézanne

1890-1892

Museu d'Orsay, París

Context Històric

Aquest quadre va ser pintat a la segona meitat del segle XIX, una època marcada per la industrialització i per profunds canvis socials, culturals, polítics i econòmics, a més d'importants innovacions científiques i tècniques.

Fins al 1870, França estava sota el regnat de Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi. Això va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i, l'any 1870, es va proclamar la Tercera República Francesa.

A nivell social, la religió perdia cada vegada més importància. El canvi de mentalitat de la societat, sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials i la invenció de la fotografia, va influenciar la creació d'un nou art. Aquest nou art ja no buscava el realisme, sinó que donava més importància al color.

Anàlisi Formal

Estil: Postimpressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum, sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'impressionisme i l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l'impressionisme.

El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com la reducció dels objectes a figures geomètriques regulars.

Anàlisi de l'obra:

Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per l'ampolla, que fa d'eix de simetria. El costat esquerre és clarament més gran que el dret; el personatge de l'esquerra apareix sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.

Al mig dels dos homes, hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tots dos fins a les mans, que serien el punt de fuga.

Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla), però queda força equilibrat amb l'horitzontalitat de la taula.

El més destacat de l'obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.

Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el reflex que fa a l'ampolla de vidre.

Profunditat: No hi ha gaire profunditat, però n'hi ha una mica donada per la taula, l'ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.

Expressivitat: No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove, que es veu més insegur. El fet de dividir l'escena en dues parts intensifica la confrontació.

Moviment: El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es poden percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic.

Tractament de la figura humana: El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes geomètriques regulars.

Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fan un contrast en portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga, i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).

Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per a Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.

Anàlisi tècnica:

Suport: Tela

Tècnica: Oli

Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.

Antecedents: L'impressionisme. L'autor va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro. Posteriorment, va passar a buscar un camí més personal i a utilitzar les figures geomètriques.

També es va interessar per obres de l'Escola de Venècia i autors com el Greco, però no van influenciar gaire la seva obra.

Influències: El cubisme i el fauvisme.

Tema

És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).

També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra, el seu costat més assenyat, enfrontat al seu costat més rebel.

Funció

En aquesta època, els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha una funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques.

Es busca un nou estil artístic.