Els Jugadors de Cartes de Cézanne: Anàlisi d'una Obra Postimpressionista

Els Jugadors de Cartes de Paul Cézanne (1893)

Context Històric i Artístic

Pintat a la segona meitat del segle XIX, una època marcada per la industrialització i profunds canvis socials, culturals, polítics i econòmics. Fins al 1870, França va estar sota el regnat de Napoleó III, que va intentar instaurar un nou imperi, desencadenant la guerra francoprussiana i, posteriorment, la proclamació de la Tercera República Francesa.

En aquest context, la religió perdia importància i la societat experimentava un canvi de mentalitat, impulsat per les noves tecnologies, materials i la invenció de la fotografia. Aquests factors van influir en la creació d'un nou art que s'allunyava del realisme, donant més importància al color i l'expressió.

Característiques

Estil

Aquesta obra pertany al postimpressionisme. Els postimpressionistes, tot i mantenir elements com els colors vius, l'aplicació compacta de la pintura, les pinzellades visibles i els temes de la vida real, buscaven una major càrrega emotiva i expressiva en les seves obres.

Ús del Color

• Predomini de colors càlids (ataronjats, ocres, marrons).
• Contrast cromàtic en la roba dels personatges: un porta pantalons marrons i jaqueta groga, i l'altre, pantalons grocs i jaqueta marró.
• Colors purs amb gran càrrega emotiva.
• El color predomina sobre la línia, tot i que el dibuix també és important per a Cézanne.

Descripció

Dos homes asseguts davant per davant en una taula, jugant una partida de cartes.

Pinzellada

La pinzellada és solta, a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades.

Composició

• Composició tancada, dividida en dues parts gairebé simètriques per l'ampolla, que actua com a eix.
• Falsa simetria: el costat esquerre és lleugerament més gran, mostrant el personatge sencer, mentre que el de la dreta apareix tallat.
• Triangle invertit entre els dos homes, amb els ulls i les mans com a vèrtexs i punt de fuga.
• Predomini de línies verticals (cadires, potes de la taula, ampolla), equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.
• Reducció dels volums a figures geomètriques bàsiques (barret, abric, cartes...).

Llum

Il·luminació frontal, amb poques ombres, destacant les cartes de l'home de l'esquerra i el reflex en l'ampolla.

Profunditat

Escassa profunditat, creada per la taula, l'ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.

Expressivitat

Els personatges mostren concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i experimentat que el jove, que es veu més insegur. La divisió de l'escena en dues parts intensifica la confrontació.

Moviment

L'escena és majoritàriament estàtica, tot i que algunes corbes i diagonals aporten un cert moviment relaxat.

Tractament de la Figura Humana

Obra figurativa, no idealitzada. Els objectes es redueixen a formes geomètriques regulars. Tècnica: oli sobre tela.

Significat i Funció

Tema

Obra costumista que representa dos homes jugant a cartes. S'ha suggerit que l'home gran podria representar el pare de Cézanne, oposat a la seva carrera artística.