Juli Cèsar: Biografia, Obra Literària i Impacte Polític

Juli Cèsar (100-44 a.C.): Vida, Obra i Llegat

Cèsar escriptor: Obra literària i estil

De tota la seva obra, només queden els Commentarii, nom que rebien les memòries oficials. Aquests relats dels fets, presos de testimonis directes, tenien l’objectiu de servir per als historiadors futurs. Aquesta obra té una elaboració acurada i una estructura meditada, però la matèria principal és bèl·lica.

Hi ha dues obres destacades dins d'aquests comentaris:

1. Guerra de les Gàl·lies: Narra la conquesta de la Gàl·lia (58-51 a.C.) en vuit llibres. A cada any li correspon un llibre, tot i que no van ser redactats fins a la fi de la campanya.
2. Guerra Civil: S’estructura en tres llibres on relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, la victòria sobre Pompeu a Farsàlia i la persecució del seu enemic fins a Egipte, on és assassinat. L’obra és considerada inacabada, ja que no narra la continuació de la guerra a Egipte i al nord d’Àfrica.

L’estil de Cèsar és concís i funcional, proper al llenguatge jurídic, i aconsegueix una elegància, una puresa i una gran claredat.

Cèsar polític: Ascens al poder i reformes

La carrera política de Juli Cèsar va estar marcada per aliances estratègiques i conflictes que van transformar la República Romana.

1. El Primer Triumvirat: Aliança secreta (59 a.C.)

   El 59 a.C., tres homes que veien les seves carreres polítiques bloquejades pel Senat van decidir enfrontar-s’hi amb una tàctica comuna. Pompeu, Cèsar i Cras van arribar a un pacte secret per governar plegats a través del consolat de Cèsar, segellat pel matrimoni entre Pompeu i Júlia, la filla de Cèsar. Cèsar, sent cònsol, va imposar la política del triumvirat amb la distribució de terres entre els ciutadans pobres i els veterans de Pompeu. A la fi del seu mandat, Cèsar obtingué el govern de les Gàl·lies i la Il·líria.

2. Cèsar contra Pompeu: La Guerra Civil Romana

   El triumvirat no va superar la mort de Júlia i la de Cras. La vida política a Roma es va degradar i va augmentar la violència, fet que va dur a nomenar Pompeu cònsol únic. Després de conquerir la Gàl·lia, Cèsar pretén presentar-se a les eleccions a cònsol, però el Senat el rebutja. Quan Cèsar entra a Itàlia sense autorització del Senat, s’inicia una guerra civil. Pompeu empeny els senadors a fugir de Roma i començar una retirada estratègica cap a Grècia. Cèsar combat els partidaris de Pompeu a Hispània i després s’enfronta amb Pompeu a la batalla de Farsàlia. Pompeu, derrotat, fuig a Egipte, on Cèsar el segueix, però no el mata, ja que fou assassinat pels consellers de Ptolomeu XIII.

3. La dictadura de Cèsar: Concentració de poder i reformes

   Cèsar s’anticipa al principat en l’intent de forçar les institucions republicanes, a fi de reunir en les seves mans tot el poder. Va exercir diverses magistratures, les més importants de les quals van ser el consolat i la dictadura, i li van ser concedides les potestats dels censors i dels tribuns de la plebs. També va dur a terme un seguit de reformes per adequar les institucions a les noves realitats socials, com l’augment del nombre de magistrats i senadors. Finalment, Cèsar és apunyalat per un grup de senadors, encapçalats per Brut i Cassi.