La justícia en l'ànima i en la ciutat

1. Apareix un principi: en una ciutat cadascú s'ha de dedicar al que li correspongui per naturalesa. Això vol dir que la ciutat fa referència a una semblança a la justícia. També s'afirma que la justícia en un individu és similar perquè cadascuna de les parts de l'ànima ha de fer el que li correspon.

2. Accions exteriors de l'home: la forma en què una persona es comporta a la societat. La seva pròpia casa: vol dir la seva pròpia ànima.

3. Ell vol saber què és la justícia però primer es fixa en una societat justa per saber quan és just un individu. L'individu és just si cadascuna de les tres parts de l'ànima fa allò que té propi. Les tres ànimes són: racional, que està al cap i pensament; irascible, al pit, com ara l'honor o la còlera; i concupiscible, al ventre, els desigs i els apetits corporals. Hi ha tres classes de la ciutat: productors, artesans i governadors.

4. L'antropologia de Plató considera que el més important de l'ésser humà no és el cos sinó l'ànima. Plató sosté la idea de Pitàgores de la transmigració de les ànimes, és a dir, la desaparició del cos no significa la de l'ànima. Segons Plató, l'ànima s'alimenta de bellesa, saviesa i bondat, però no tots els éssers sabem com alimentar-la.

5. Per què hauria de prioritzar el bé de la comunitat al seu propi?

La dialèctica i l'epistemologia de Plató

1. En el text es veu la qüestió de si allò que fa gust a un individu és o no el mateix que fa justa una ciutat. Es considera que un individu que s'assembli a una ciutat justa es mira si es comportaria de forma justa en diferents situacions i SÍ que ho faria. La justícia consisteix en què cadascú faci el que li toca.

2. Criança: forma en què un individu ha estat educat. Ànima: part d'una persona on estan les seves funcions intel·lectuals i virtuts morals.

3. L'estratègia argumentativa de Plató vol establir que un individu és just, sabent abans quan una ciutat és justa i busca quan una ciutat és justa. Les persones formen una ciutat per ser eficients pel que necessiten, una ciutat és justa quan cadascú fa el que li pertoca. Les tres ànimes són: racional, que està al cap i pensament; irascible, al pit, com ara l'honor o la còlera; i concupiscible, al ventre, els desigs i els apetits corporals. Hi ha tres classes de la ciutat: productors, artesans i governadors. L'individu és just si cadascuna de les tres parts de l'ànima fa el que li pertoca.

4. L'antropologia de Plató considera que el més important de l'ésser humà no és el cos sinó l'ànima. Plató sosté la idea de Pitàgores de la transmigració de les ànimes, és a dir, la desaparició del cos no significa la de l'ànima. Segons Plató, l'ànima s'alimenta de bellesa, saviesa i bondat, però no tots els éssers sabem com alimentar-la.

5. Podria ser que en una societat hi hagi pobresa injusta, tot i que en aquella societat tothom faci allò que sembla que se li pot exigir?