La Justícia en Plató: L'Ànima, la República i la Degeneració dels Estats

Introducció a la Justícia Platònica

—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt... (PLATÓ)

La Justícia en la Ciutat i l'Individu

Plató, en aquest text, ens indica que haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.

• Justícia a la Ciutat (Polis): Consisteix en què cadascú faci allò que correspon a la seva naturalesa.
• Justícia en l'Individu: És això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima. Perquè un individu sigui just, cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi i que aquestes parts estiguin en harmonia.

Conceptes Clau

• «La seva pròpia casa»: Fa referència a l'individu mateix, a la seva ànima.
• «Ànima»: La part immaterial d’una persona.

El Repte de Plató: La Recerca de la Societat Justa

Explicació de la cita: “si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells...”

El repte fonamental de Plató és buscar una societat que sigui justa. A partir d’aquesta premissa, Plató escriurà La República i Les Lleis, i fundarà l’Acadèmia. L’objectiu final és construir una visió alternativa a la democràcia de la ciutat (la Polis).

La Polis és un conjunt de persones, i la seva construcció s’haurà de fer a imatge de l’home, aplicant la seva estructura a la societat.

Visió Antropològica de l'Ànima (Mite de l'Auriga)

Per entendre el plantejament polític de Plató, ens remuntem a la seva visió antropològica de l’ànima, on s'estableixen tres parts:

• Àuriga: Part racional (Cap / Raó / Or) → Virtut: Prudència/Saviesa
• Cavall Blanc: Part irascible (Pit / Passions nobles / Argent) → Virtut: Fortalesa anímica
• Cavall Negre: Part concupiscible (Ventre / Passions sensorials / Bronze) → Virtut: Temprança

Quan totes les parts estan equilibrades en relació a les virtuts, s’estableix la Justícia i, per tant, l’ordre.

Les Tres Dimensions Socials de la Ciutat Justa

Plató estableix que a la ciutat hi ha d'haver tres dimensions socials, cadascuna dedicada a la tasca que li és pròpia segons la seva naturalesa:

1. Classe de Bronze (Més abundant):
   • Dominats per la part concupiscible.
   • Funció: Treballadors (físics), comerciants, modistes, etc.
   • Objectiu: PROVEIR LA CIUTAT.
2. Classe de Plata:
   • Dominats per la part irascible.
   • Funció: Soldats.
   • Objectiu: PROTEGIR LA CIUTAT.
3. Classe d’Or (Menys nombrosa):
   • Dominats per la Raó.
   • Funció: Governants i educadors.
   • Objectiu: DIRIGIR I EDUCAR.

Justícia, Ordre i la Qüestió de la Llibertat

Només les persones de la Classe d’Or poden conèixer la Idea de Justícia i, per tant, poden fer lleis que s’hi ajustin. Si governa algú de la classe de Plata o Bronze, la societat no serà justa, ja que no coneix la Idea de Justícia.

Per a Plató, Justícia és sinònim d'Ordre, no de Llibertat.

• No hi ha capacitat d’elecció (la llibertat no és necessària per a Plató).
• La llibertat es redueix per tal d’assolir la justícia (l’ordre).
• La manca de llibertat implica l’obligació: s'ha de fer necessàriament allò que correspon a la pròpia naturalesa, independentment dels gustos.

L'objectiu no és assolir la felicitat individual, sinó la col·lectiva. L'individu es deu a la ciutat, no a ell mateix. Per això, la manca de llibertat no és un problema, ja que la prioritat és la felicitat col·lectiva (la justícia).

L'Aristocràcia: El Sistema Ideal i la Degeneració dels Estats

El sistema proposat per Plató és l'Aristocràcia (govern dels millors, és a dir, els racionals). Aquesta és la seva utopia.

Una ciutat justa és aquella on es deixa governar els de la Classe d'Or i on els individus estan dominats per la part racional (cultivant la seva pròpia virtut).

La Degeneració de l'Estat (Les “Malalties” de la Polis)

Plató descriu la degeneració de l'Estat quan l'Aristocràcia falla i s’estableixen els següents sistemes:

1. Timocràcia: És un mal sistema si els de Plata fan servir la força per manar.
2. Oligarquia: Sorgeix quan els soldats s’apropien dels diners (passant de timocràcia a oligarquia). Manen els rics (hi ha corrupció). Els importa l’enriquiment personal i no la felicitat comuna.
3. Democràcia: Implica que manin les majories (Bronze); és el govern dels mediocres, allunyats de la saviesa. Són masses a manar, la qual cosa porta al CAOS.
4. Tirania: És el pitjor govern. Una sola persona fa ús de la seva força fins que s’imposa (dictadura). S’aprofita de la resta i mana ell sol.

Plató suggereix que d’un sistema tirànic es pot tornar a l’Aristocràcia, ja que les persones s’adonen que només els governants justos i savis manen bé.