La justícia a la República de Plató

GOVERNANTS

Els filòsofs constituiran la classe dels governants i la seva virtut haurà de ser la PRUDÈNCIA, és a dir, la capacitat de governar amb saviesa.

GUARDIANS

Els guardians o guerrers s’ocupen de la protecció de la ciutat. La seva virtut fonamental ha de ser la TEMPRANÇA.

En el llibre IV defineix la prudència com una ciència: Són aquells ciutadans que tenen un saber tal que no delibera sobre algun aspecte particular de la ciutat sinó que deliberen sobre tota la ciutat mateixa per veure com estarà la ciutat millor amb ella mateixa i amb les altres ciutats.

Segons la part de l'ànima predominant en cada individu, les persones es reparteixen en cada un dels grups.

En la ciutat es tracta que les classes productores es deixin governar pels savis governants. Els productors són la classe inferior, ja que es relacionen amb les coses més prosaiques, més materials.

Tanmateix, pel que fa a la ciutat, afirma que la temprança és una mena d’harmonia entre el que mana i el que obeeix, un acord entre ells i, per tant, és una virtut que no és exclusiva dels productors sinó que abasta la ciutat sencera.

Defineix la temprança com a “un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions”.

I és molt important no equivocar-se en l’assignació de cada ciutadà a la seva tasca específica.

L'HOME JUST

Arribats a aquest punt, quan ja sabem en què consisteix la justícia en la ciutat, podem establir que un home just és també aquell que, com a la ciutat, té ajustades les tres parts de l’ànima de tal manera que cadascuna fa amb virtut el que li correspon.

La ciutat és justa perquè dins d’ella hi ha tres llinatges de naturaleses que fan cadascun la seva comesa.

Serà temperada, coratjosa i sapient per la distribució i qualitats d’aquests mateixos llinatges.

De la mateixa manera, l’individu que tingui aquestes mateixes formes essencials a la seva ànima amb la mateixa distribució i qualitats es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat.

I allò que fa l’individu coratjós, això mateix fa la ciutat coratjosa.

Un home és just de la mateixa manera que la ciutat és justa.

La part racional i irascible vigilaran el concupiscible, que no s’ompli dels anomenats plaers corporals, que no es torni gran i fort, i que ja no faci el que li pertoca, sinó que provi d’esclavitzar i governar el que per naturalesa no li correspon, i capgiri la vida de tots Aquestes dues parts són les que vetllen més bé per tota l’ànima i per tot el cos, la primera deliberant, la segona lluitant a favor d’ella, obeint a la que regeix i complint el que decideix mitjançant el coratge.

Si la ciutat és justa perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca, cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que li correspon.

Si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, el mateix fa que l'individu també ho sigui.

LA JUSTÍCIA ÉS PREFERIBLE A LA INJUSTÍCIA

Ara que ja han aclarit què és la justícia, només queda resoldre la pregunta que Glaucó plantejava a Sòcrates: si és preferible la justícia a la injustícia.

En la pertorbació i l’extraviament d’aquestes coses radiquen la injustícia, la intemperància, la covardia, la ignorància, ras i curt, tota la maldat.

Sembla clar, per tant, que la justícia és millor que la injustícia.

La virtut serà una certa salut i bellesa, i bona disposició de l’ànima, i el vici una debilitat, una malaltia, una impotència.

Això s'aconsegueix mitjançant l'educació, des de ben petit, cada individu ha de ser educat segons la part de l'ànima que en ell predomini.