Kandinsky i l'abstracció: Composició IV

Composició IV de Kandinsky

Anàlisi de l'obra

Introducció

L'obra Composició IV de Kandinsky, creada el 1911 i ubicada a Düsseldorf, pertany a l'estil abstracte. Està pintada a l'oli sobre tela.

Biografia de Kandinsky

Kandinsky és considerat l'impulsor de l'abstracció en la pintura. Va estudiar a Alemanya, però va tornar al seu país a causa de la guerra. La revolució russa i el seu desacord amb els principis comunistes el van fer retornar a Alemanya. Posteriorment, la pressió del nazisme el va obligar a traslladar-se a París, la capital de l'art en aquell moment.

Context històric

L'obra s'emmarca dins de les primeres avantguardes. Va ser creada anys abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en un període de grans tensions internacionals i avenços tecnològics com l'electricitat, l'automòbil, la ràdio i la medicina.

Anàlisi formal

A l'esquerra del quadre, s'observen dos genets lluitant sobre un arc de Sant Martí. A la dreta, un poble amb muntanyes, i al centre, un castell. Les línies principals són negres, per intensificar el dibuix, però també hi ha línies de colors, com a l'arc de Sant Martí. Aquestes línies poden ser rectes o corbes. No hi ha una gran diferenciació entre colors càlids i freds, ja que s'alternen contínuament, la qual cosa caracteritza l'obra com a abstracta. La part esquerra és més dinàmica, amb més alternança de rectes i corbes, i de colors càlids i freds. La dreta és més tranquil·la.

Estil

Com s'ha mencionat, Kandinsky és l'impulsor de l'art abstracte. Aquest art no pretén representar la realitat, sinó emocions, mitjançant l'ús aleatori de colors i formes. S'origina principalment del fauvisme. Una de les característiques més importants de l'abstracció és la manca de connexió amb la naturalesa i la no representació de figures com homes o paisatges (no presents a Composició IV). Una altra característica és l'ús d'un llenguatge sense forma o una forma distorsionada de les coses.

Funció

La seva funció principal és estètica. També demostra que ja no és necessari representar la realitat.