Kant: Gir Copernicà, Ètica Deontològica i Bona Voluntat

La Filosofia d'Immanuel Kant

El Gir Copernicà en l'Epistemologia

Kant argumenta que només podem conèixer a priori allò que ja hem posat en les coses, obrint la pregunta essencial sobre l'ésser humà. Igual que Copèrnic va canviar la nostra comprensió de l'univers, Kant proposa un gir copernicà en l'epistemologia. Segons ell, és l'objecte el que s'adapta a les capacitats de coneixement del subjecte, no al revés. La raó, afirma Kant, es basa en la informació sensorial, i la nostra percepció està lligada al temps i a l'espai, que són condicions de la nostra experiència, no del món en si mateix.

Fonamentació de l'Ètica Kantiana

Kant aborda la pregunta ètica "Què he de fer?" argumentant que en ètica no hi ha objectes externs a conèixer, sinó criteris interns d'actuació. La moralitat resideix en el deure ser, i aquest deure es troba dins de cadascú. La bondat d'un acte no es deriva d'elements externs, sinó que és una estructura intrínseca. El seu llibre pretén fonamentar una ètica universal que es basi en aquests deures interns, els quals tots coneixem però no sempre complim, explorant com determinen la nostra valoració de les accions i com ens indiquen si estem actuant correctament o no.

Característiques de l'Ètica Kantiana

1. És autònoma, ja que els criteris morals han de provenir de la raó humana, no d'una autoritat externa, i la llibertat de triar com actuar és inherent a la naturalesa humana.
2. És formal, en contraposició a les ètiques materials, ja que ofereix un principi d'acció general sense determinar específicament què s'ha de fer. Kant critica les ètiques materials per ser empíriques i conseqüencialistes, ja que creu que l'ètica ha de ser independent de l'experiència i les conseqüències de les accions.
3. És deontològica, centrada en el deure moral que deriva de la raó pura pràctica, independent de les conseqüències i basada en l'acció que s'ha de fer, independentment del que es desitgi personalment.

La Bona Voluntat

Segons Kant, la "bona voluntat" és inherentment bona per si mateixa, independentment dels seus resultats o finalitats externes. Aquesta determina si una acció és bona o dolenta, basada en l'origen i intenció de l'acció, no en les seves conseqüències.

Tensions Clau en l'Ètica de Kant

L'ètica de Kant aborda tensions en tres nivells:

• A nivell moral: Es qüestiona si s'ha d'actuar per deure o per inclinació, és a dir, si s'ha d'actuar pel que és moralment correcte o pel que pot ser beneficiós personalment.
• A nivell de llibertat: Es considera si l'acció ha de ser autònoma (regida per la pròpia raó) o heterònoma (determinada per factors externs).
• A nivell de raó: S'analitza la distinció entre imperatius categòrics (mandats morals absoluts) i hipotètics (accions condicionades a un fi), destacant la posició de Kant en aquests contextos.