Kant: Il·lustració, Coneixement i Ètica

Kant i la Il·lustració

Kant, un pensador del segle XVIII, s'insereix en el moviment il·lustrat alemany, el qual promou l'ús de la raó com a mitjà per a la llibertat individual. Ell defensa la idea que els éssers humans han d'alliberar-se de la "minoria d'edat" en la qual es troben, provocada per la mandra o la covardia, i prendre el control de les seves vides. Aquesta idea és fonamentada en el principi de la Il·lustració, que insta a les persones a atrevir-se a pensar i utilitzar el seu propi enteniment. Kant destaca la importància de l'autonomia de l'individu en la seva manera de viure i pensar, la qual requereix tant la llibertat de pensament i acció com l'accés a l'educació i la cultura.

Problemes Filosòfics Fonamentals

• 1. Què puc conèixer? Analitzar els límits i la naturalesa del coneixement, incloent-hi la ciència i la metafísica.
• 2. Què haig de fer? Estudiar la moralitat, incloent-hi aspectes de dret, política, història i religió.
• 3. Què puc esperar, si faig allò que he de fer? Explorar les conseqüències de les accions, tant en aquest món (filosofia de la història) com en el més enllà (filosofia de la religió).
• 4. Què puc sentir i expressar més enllà del plaer i el dolor físics? Abordar l'expressió i la sensació desinteressada i no conceptual, que es troben en la teoria de l'art.

Com és Possible el Coneixement i la Ciència

Teoria dels Judicis

Segons Kant, el coneixement i la ciència es basen en judicis que compleixen dues condicions: augmentar el coneixement i tenir validesa universal. Hi ha dos tipus de judicis: analítics i sintètics. Els judicis analítics són vertaders per la seva significació interna i no afegeixen coneixement nou. Els judicis sintètics, en canvi, aporten coneixement nou i no són lògicament necessaris. Aquests judicis poden ser a priori (no deriven de l'experiència) o a posteriori (deriven de l'experiència). Segons Kant, tots els judicis analítics són a priori i tots els sintètics són a posteriori. Però, necessitem judicis sintètics a priori per a tenir un coneixement universal i necessari, fonamental per a la ciència.

L'Idealisme Transcendental

Facultats

Kant defensa l'idealisme transcendental, que sosté que l'objecte del coneixement humà (fenomen) està determinat per l'estructura transcendental de la nostra facultat de conèixer. Aquesta estructura no és observable empíricament, sinó que és una condició de possibilitat del coneixement. La nostra facultat de conèixer es divideix en tres parts:

1. La sensibilitat: permet rebre representacions i ordenar-les mitjançant intuïcions pures d'espai i temps.
2. L'enteniment: utilitza conceptes per entendre els fenòmens i les seves categories pures.
3. La raó: unifica els coneixements de l'enteniment a partir de les idees d'Ànima, Món i Déu.

Així, l'idealisme transcendental de Kant afirma que el coneixement humà està influït per la nostra manera de percebre i entendre el món, i que no podem conèixer la realitat en ella mateixa, sinó només els fenòmens com els experimentem a través de la nostra facultat de conèixer.

Síntesi de l'Ètica Kantiana

L'ètica kantiana se centra en la bona voluntat, que és aquella que actua per deure (moralitat), en contrast amb la simple conformitat al deure (simple legalitat). Kant distingeix entre tres formes d'actuar respecte al deure:

• Contrària (comerciant fica preu excessiu)
• Conforme per inclinació (preus justos però amb interessos)
• Per deure (preus justos sense cap interès)

El deure és una necessitat que no es troba en la natura i indica la necessitat d'actuar segons la llei moral. Aquesta llei és prescrita per la raó pura i s'aplica a tots els éssers racionals, incloent-hi els éssers humans.

L'acció moral positiva és la que es realitza per deure, i es basa en els imperatius categòrics, que representen una acció com necessària per ella mateixa. Hi ha dues formulacions principals de l'imperatiu categòric: la fórmula de la universalitat i la fórmula de la humanitat.

Els imperatius categòrics indiquen com hem d'actuar, centrant-se en la forma de l'acció més que en el seu contingut, cosa que caracteritza l'ètica kantiana com a formal. A més, destaquen la importància de l'autonomia, on l'ésser racional és autor de la llei moral a la qual està subjecte.