Kant: Judicis Sintètics A Priori i la Concepció Transcendental

L'Epistemologia de Kant: La Síntesi del Coneixement

La Contradicció entre Experiència i Necessitat

El coneixement es basa en l’experiència. Però aquí sorgeix una contradicció, ja que de les experiències sensibles que rebem no podem extreure les condicions de necessitat i universalitat, perquè no sabem si en el futur les coses seguiran funcionant de la mateixa manera que fins ara. Per això, l’experiència sempre dona un coneixement *a posteriori*. Però la racionalitat humana exigeix que les lleis científiques siguin universals i necessàries, és a dir, *a priori*.

Origen i Fonament del Coneixement Segons Kant

Segons Kant, els racionalistes i els empiristes cometien l’error de confondre el fonament del coneixement amb el seu origen. El fet de saber l’origen del coneixement no vol dir que se sàpiga quin és el seu fonament lògic o racional, encara que sigui molt important. L’origen del coneixement és una qüestió genètica o psicològica, mentre que el fonament del coneixement és una qüestió lògica.

Les Condicions A Priori Imposades pel Subjecte

Per tant, Kant afirma que el coneixement també està elaborat per unes condicions que imposa el subjecte cognoscent de l’ésser humà, que no tenen res a veure amb els objectes que es perceben i són independents dels objectes (*a priori*). Per a Kant, les condicions del coneixement científic venen sintetitzades en els judicis sintètics a priori.

Què són els Judicis Sintètics A Priori?

Un judici és una expressió verbal que relaciona un subjecte amb un predicat a través d’un verb. Per tant, en aquestes lleis científiques el subjecte i el predicat queden vinculats de manera universal i necessària, ja que sempre que ocorre A, es produeix B. Totes les lleis científiques són judicis.

Tradicionalment, hi ha dos tipus de judicis:

• Judicis *a posteriori*: Depenen de l’experiència.
• Judicis *a priori*: Són independents de l’experiència.

Però Kant proposa un tercer tipus de judici: els judicis sintètics a priori. Aquests judicis tenen la base empírica dels judicis sintètics i la validesa universal i necessària dels *a priori*. Aquests judicis són els principis de totes les ciències.

Tot coneixement és la conjunció de dades rebudes del món exterior a través dels sentits i la forma humana d’adaptar-los per a ser vàlids i intel·ligibles. Per tant, els judicis científics són judicis sintètics, i els *a priori* són les exigències innates de la racionalitat humana.

Concepció Transcendental de l'A Priori Kantià

Significats i Elecció de Kant de l'A Priori

El terme *a priori* té diversos significats:

• “Anterior a l’experiència”
• “Independent de l’experiència”
• “Necessitat” (ja que com és anterior a l’experiència, és necessari)

Kant es decanta pel terme “independent de l’experiència”. Kant esbrina què és el que pot fer que un coneixement que té el seu suport en l’experiència sigui també universal i necessari, ja que la ciència és així.

La Recerca de la Universalitat en el Subjecte

Com que les característiques de “necessitat i universalitat” no les pot atorgar l’experiència, es busquen en altres llocs, concretament en les especials característiques cognitives de l’ésser humà. Per què en l’ésser humà? Perquè si la solució no ve per l’experiència, ha de venir pel subjecte que coneix.

Definició Final: A Priori i Transcendental

Per tant, el subjecte cognoscent de l’ésser humà té unes condicions prèvies al coneixement, les facultats cognitives, que fan possible el coneixement final: el reconeixement de l’objecte sensible.

En resum, segons Kant, *a priori* és el conjunt de condicions innates que l’ésser humà imposa, segons la seva específica forma de conèixer, als objectes del món exterior que percep. I aquí apareix el significat de transcendental.

Transcendental és tot coneixement que s’ocupa en general de la manera com coneixem els objectes, no dels objectes en si mateixos.