Karl Marx i el Context Filosòfic del Segle XIX

Context de Karl Marx (1818-1883)

Origen i primers anys: Nascut a Tréveris (Alemanya) en una família jueva convertida al protestantisme per problemes socials. Va estudiar Dret i posteriorment Filosofia a la Universitat de Berlín.

Activitat periodística i exilis: Va treballar com a periodista a La Gaceta Renana, però les seves crítiques van portar a la censura de la revista i al seu exili a París. Allà va fundar una altra revista, també censurada, i va conèixer Friedrich Engels. Posteriorment, es va exiliar a Brussel·les, on va fundar la Lliga dels Comunistes i va escriure amb Engels el Manifest Comunista. Finalment, es va exiliar a Londres.

Obres i activitat política: A Londres va escriure El Capital i va organitzar la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors). Va morir a Londres.

Context cultural i filosòfic del segle XIX

El Romanticisme: El segle XIX va començar amb el Romanticisme, que exaltava la llibertat i la subjectivitat, i va influir en les unificacions alemanyes i italianes. Aquest moviment va qüestionar el racionalisme filosòfic.

El Realisme i el Naturalisme: La misèria, la lluita i la decadència de certes classes socials van propiciar la denúncia social que caracteritza la novel·la realista i la seva variant, el naturalisme.

Influències en el pensament de Marx: En el seu pensament van confluir l'idealisme de Hegel, l'economia política anglesa d'Adam Smith, el socialisme utòpic del francès Saint-Simon i el materialisme de Feuerbach. Marx va criticar aquestes bases i va proposar una perspectiva més adaptada al seu pensament revolucionari.

David Hume i la Il·lustració

Context històric i social

Revolució burgesa i industrial: Al segle XVII va tenir lloc a Anglaterra la revolució burgesa, que va permetre el pas del feudalisme al capitalisme. Aquest procés va culminar amb la revolució industrial de mitjan segle XVIII i va continuar fins a principis del segle XIX. Anglaterra es va convertir en la gran potència del moment, gràcies a la política colonial i als grans invents que van sorgir per satisfer les necessitats de la indústria, com la màquina de vapor de Watt (1750). Va ser un segle de recuperació econòmica i explosió demogràfica, marcat per l'aplicació dels coneixements científics a la indústria.

Crítica a la societat estamental: Des del punt de vista social, es va aguditzar la crítica a la societat estamental, que acabaria provocant la Revolució Francesa.

Desenvolupament de la ciència moderna: Des del punt de vista científic, Newton va impulsar la ciència moderna amb les seves lleis matemàtiques que regien el funcionament de l'univers.

David Hume (1711-1776)

Empirisme i Il·lustració: El filòsof escocès David Hume va desenvolupar la seva obra durant el segle XVIII, dins del corrent empirista i aplicant els principis de la Il·lustració.

Rebuig del dogmatisme: Com a empirista, Hume compartia amb John Locke el rebuig del dogmatisme i la defensa d'un ús adequat de la raó. Va adoptar una actitud epistemològica crítica amb la metafísica i la moral tradicionals, i va defensar la tolerància basada en la creença i la probabilitat.

Ideals de la Il·lustració: La finalitat de Hume coincidia amb els ideals de la Il·lustració: la llibertat, la tolerància i la supressió de la superstició i el fanatisme que havien alimentat les guerres i la intolerància a Europa.