Karl Marx: Filosofia, Capitalisme i Emancipació Obrera

Filòsof del Moviment Obrer

Inicialment, Marx va ser crític amb la monarquia prussiana. Posteriorment, va estudiar el món obrer i l'estat de la filosofia de l'època, qüestionant si, com deia Hegel, l’Estat havia de ser el realitzador de la justícia, o si un altre agent podria fer-ho millor. Amb l’esperit d’alliberar la humanitat de les opressions, Marx va concloure que tota la filosofia anterior s’havia equivocat profundament: s’havia separat de la realitat per contemplar-la en lloc d’actuar i introduir-se al món.

Des d’aleshores, la seva tasca es va dividir en dos objectius principals:

• L’estudi de la societat capitalista (l’estructura econòmica capitalista).
• L’intent d’organitzar la classe obrera internacional.

La Definició del Desordre Social

La filosofia és pràctica: no ha d’interpretar sinó transformar el món. Només així els ideals il·lustrats poden aspirar a realitzar-se. Kant, segons Marx, va ser massa optimista pensant que el liberalisme —consistent en el fet que l’Estat havia de respectar la llibertat de cada individu i les lliures interaccions entre ells— realitzaria aquells ideals il·lustrats de justícia. Marx, però, va observar com el liberalisme fundava una nova forma d’esclavitud: el treball fabril, amb condicions pèssimes i un sou de mera subsistència.

El Treball Alienat

Kant ja havia assenyalat que el treball no només crea productes per a un mateix sinó per als altres (complint una tasca social). A més, el treball dignifica les persones i genera reconeixement social. Però el treball fabril no complia aquests requisits. A la fàbrica, el treballador es troba fora de si, alienat:

• Treballa per subsistir, no desenvolupa la seva creativitat.
• Acaba sent una mercaderia en mans del capital.
• Com més produeix, més pobre esdevé.

I això, va dir Marx, no pot ser quelcom inevitable que no puguem canviar; tot allò fet per l’home pot ser canviat per l’home. La manera en què els humans viuen i produeixen les seves condicions d’existència és una forma històrica i canviant. Però per poder canviar la situació conflictiva, primer cal entendre com ha sorgit.

El Materialisme Històric

La novetat de la situació que Marx descriu era que la propietat dels mitjans de producció no pertanyia als treballadors, sinó al capitalista. Això configurava unes relacions de producció on hi ha uns posseïdors (dels mitjans de producció) i uns desposseïts (que només es tenen a si mateixos).

El conjunt d’aquestes relacions de producció és l’anomenada estructura econòmica. De l’estructura sorgeix la superestructura (la ideologia), la qual s’ocupa de mantenir l’statu quo injust. La filosofia és criticada per ser passiva. (Nota 1: La religió no pot ser confosa amb la ideologia, com sembla apuntar el text original).

L'Apropiació Capitalista de la Plusvàlua del Treball

Marx demostra que l’estructura econòmica del capitalisme és conflictiva analitzant la mercaderia, la forma bàsica de riquesa del capitalisme. La venda de mercaderies produeix riquesa.

La mercaderia té un valor d’ús que satisfà alguna necessitat humana, un valor intrínsec. Però quan surt al mercat, són les lleis de l’oferta i la demanda les que li atorguen el seu valor, un valor de canvi (allò pel que intercanviem la mercaderia).

Com que al mercat hi ha competència, per obtenir guanys cal vendre més barat. Si no es redueixen els sous dels treballadors (o se’ls manté obligant-los a produir més que abans, que és el mateix), el capitalista no guanyarà. Aquest guany és la plusvàlua (capital produït menys capital consumit pel treballador).

Per a Marx, era evident que el treballador havia de guanyar el preu del producte sencer i no només una part. Fins i tot si el producte era fet per màquines, ja que aquestes havien estat construïdes per treballadors (Nota 2). Però el capitalista no ho acceptava. Per al capitalista, l’única cosa important era ser competent al mercat, venent més barat i produint més. Introduir màquines era una manera d’augmentar la producció, la qual cosa condueix a la carrera tecnològica com una cursa per dominar el mercat.

L’Emancipació

Marx va preveure que les màquines substituirien progressivament els treballadors, la qual cosa representava un suïcidi per a la classe obrera. I si els treballadors no tenen cura de si mateixos, qui ho farà? Mentre els treballadors s’enfrontessin entre ells, el capital continuaria acumulant-se en poques mans. Un treballador individual podia pensar que a ell no l’acomiadarien, però era qüestió de temps.

Però Marx no propugnava una “ràbia contra la màquina”; només volia instrumentalitzar-les a favor de tota la humanitat i no només d’uns pocs. En lloc de servir per acumular capital, havien de resoldre els problemes de la humanitat. Sorgia així la idea del comunisme: tots treballant per a tots, pel bé de tots.