Karl Marx: Filosofia, Praxis i Crítica al Capitalisme

Karl Marx: De la Filosofia a l'Economia

Karl Marx és un filòsof considerat de principis del segle XIX per la seva producció precoç. Ell es va formar com a filòsof, però en el futur es va convertir en un gran economista. Cal destacar que el seu mestre va ser Hegel i és d’ell d'on extreu la majoria del seu ideari filosòfic (idealisme absolut). En referència a l’òrbita de Hegel, Marx es va decantar pel grup hegelià d’esquerres (grup no religiós, a diferència del de dretes).

Crítica a l'Idealisme i Influències

Marx va marcar un canvi de paradigma amb la seva crítica a l’idealisme de la història de la filosofia. En aquesta crítica es posa en contra d’autors molt rellevants com Plató, Descartes o Kant, entre d’altres. Més enllà, ell va rebre també influències de personatges anglesos com Adam Smith (en referència a la carrera econòmica), socialistes utòpics francesos com Saint-Simon i altres.

La Praxis i la Transformació del Món

Com a fets importants, podem dir que aquest filòsof va ser un dels grans influents en la postmodernitat. Ell va canviar la tendència, ja que no es creia en el progrés o en la idea de raó (crisi de la raó), a diferència d’etapes anteriors. Ara el que es vol és transformar la realitat perquè aquesta ja l’hem pensat molt; és a dir, hem de deixar d’utilitzar el coneixement contemplatiu del món per passar a actuar i canviar el món: la “PRAXIS”. Ell pensa que conèixer ha de comportar un canvi i el que s’ha de fer és tornar a fer coincidir la realitat amb el pensament, fet que marca un punt d’inflexió.

El Context de la Revolució Industrial

El context en el qual va viure Marx és el de la Revolució Industrial. En aquest moment es va donar un canvi radical en la forma de vida de la gent. Les fàbriques i tot el que comporten van arribar al seu màxim i es va deixar enrere la societat rural. Llavors, el que es volia amb aquesta etapa era canviar el concepte de treball i la relació entre el treballador i el producte.

L'Alienació en el Sistema de Producció

El que es dóna en conseqüència és un sistema de producció en cadena on el treballador no se sent identificat amb el producte, ja que només és una petita peça d’una llarga cadena de producció. A més a més, aquest treball passa a tenir un cap que és qui ordena les tasques a realitzar per cercar la màxima eficiència possible.

Els Filòsofs de la Sospita

A tot aquest canvi radical, apareixen els anomenats filòsofs de la sospita. Aquests el que faran és cercar els punts negatius d’aquest sistema. Els autors més representatius són Marx, Nietzsche i Freud. En els seus treballs es recullen reflexions, sobretot, de les condicions humanes en el treball. Ells pensen que aquest sistema anul·la les característiques humanes i converteix les persones en pures prolongacions de les màquines.

Condicions Laborals i el Capitalisme

També són criticats els sous i les condicions precàries a les quals estaven disposats els treballadors. A causa d’un gran èxode rural, els treballs es van convertir en petites tasques amb un sou molt baix. Aquest fet es pot veure en la pel·lícula Modern Times de Charles Chaplin, on apareix un home que la seva feina és girar una peça. La gent del camp cercava una millora en la seva vida a les ciutats (rebre un sou).

Respecte a aquest fet és on Marx argumenta que guanyar un salari et pot millorar la vida, però a canvi hem de vendre la nostra disposició i força de treball a qui ens paga. Per tant, es dóna molta importància a la força del capital. En aquests temps, ja no comanda un estament o un altre, sinó que comanda aquell que té més capital. L’acumulació de capital denota una desigualtat entre la societat i també ens lleva llibertat, ja que per aconseguir diners ens hem de posar per davall d'un superior que després ens paga.

La Lluita de Classes: Proletaris i Burgesos

Seríem tots iguals i lliures si tinguéssim la mateixa quantitat de capital a la nostra disposició, però no és el cas. Tot aquest sistema s’anomena el sistema capitalista: un sistema que cerca l’augment continu del capital. La població d’aquells temps, doncs, es dividia en les persones treballadores (proletaris) i els caps de les fàbriques (burgesos).