Karl Marx i Hannah Arendt: Conceptes Filosòfics Essencials

Concepte d'Alienació en Marx

En el període de formació, quan intenta clarificar-se enfront de Hegel i el hegelianisme, Marx fa ús del concepte d'alienació. Aquest era un concepte corrent en l'idealisme alemany i sobretot en Hegel: l'esperit que surt de si mateix i que s'objectiva en la història, en els productes de la cultura.

També Feuerbach, en la seva crítica a la religió, usa el concepte d'auto-alienació:

L'home surt de si mateix i s'objectiva en una Idea (Déu) que sent com a estranya, aliena.

Què s'entén per alienació? L'home en les seves accions i en el seu viure s'exterioritza i s'objectiva en el que fa. En el treball, que és el més específic de l'home, transmet a l'objecte que produeix una part de si mateix, s'aliena (del llatí "alius": altre) en l’objecte. L'objecte del treball és, d'aquesta manera, obra seva. L’home es perd a si mateix en l’objecte produït pel treball.

El Treball segons Marx

En què consisteix el treball pel qual l'home es produeix a si mateix? Per treball cal entendre una activitat humana que, per mitjà d'instruments, transforma la naturalesa en productes capaços de satisfer determinades necessitats. Gràcies al treball neix una doble relació:

• Natural: La interacció amb la natura per obtenir recursos.
• Social: La interacció entre individus en el procés productiu.

La Condició Humana d'Arendt

La condició humana és, sens dubte, l’obra més coneguda d’Arendt, en la qual analitza el món de la seva època i el món de la tècnica. Es replanteja, amb ulls nous, la pregunta kantiana: "Què és l’home?".

Arendt distingeix entre naturalesa i condició humana. Saber en què consisteix la naturalesa humana és gairebé impossible, ja que cal abastar molts aspectes i sempre s’escapa. No obstant això, parlar de condició humana, com un aspecte més lligat a un context i a una història, potser sigui més abastable. Segons Arendt, hi ha tres dimensions bàsiques o fonaments en la condició humana, que caracteritzen la nostra espècie com plenament humana:

• Labor: És la dimensió relacionada amb la necessitat, les tasques que permeten sobreviure. Laborar i consumir són dues etapes cícliques.
• Treball: És productiu, els seus resultats són per ser usats, no tant per ser consumits. El treball és el que ha permès la cultura i l’artifici, ja que domina i transforma la naturalesa.
• Acció: Està relacionada amb la llibertat. També és "fer", però és imprevisible. Gràcies a l’acció i a la paraula, el món és vivible des d’una perspectiva no solament biològica.

Anàlisi dels Totalitarismes

Arendt descriu els totalitarismes com a manifestacions totalment noves de maldat política; no es tracta de variants més perverses dels despotismes, absolutismes, tiranies i dictadures que ja s’han donat a la història. En aquests darrers règims, molt sovint es podia viure i treballar amb certa autonomia, sempre que es renunciés a la vida política.

En canvi, el totalitarisme és especialment aberrant perquè anul·la del tot les consciències, exigeix l’obediència absoluta, no deixa cap espai per a l’autonomia o independència individual i crea l’home-massa.

L’opressiva maldat dels totalitarismes es basa en la ficció ideològica, imposada amb la propaganda i l’adoctrinament, i en una concepció diferent del terror. Les tiranies usaven el terror com a instrument per mantenir-se en el poder. Segons Arendt, en els totalitarismes es dóna la destrucció de la vida democràtica i el desprestigi de la llibertat cívica i política oberta al compromís entre opcions plurals. La informació esdevé propaganda i els mitjans de comunicació només contenen les consignes de l’adoctrinament oficial.

La Banalitat del Mal

Arendt va arribar a la conclusió que hi ha una relació intrínseca entre actuar i reflexionar. Cal pensar, ser reflexiu. Un exemple clar és el genocidi nazi, on la matança es va convertir en una rutina.

En aquest context, l’executor és simplement una peça d’un engranatge i es limita a obeir ordres. I, és més, es pot ser molt eficient en aquesta feina i, per tant, ser premiat i elogiat.